Me n'adono que estic socialment enganxat a una nova malaltia, que crec que se'n diu una cosa així com obsessió a la connexió en xarxa.
Es tracta d'un sentiment d'angoixa que el provoca la manca d'informació i/o connexió amb amistats que poden fer-ho. Seria així com angoixa a passar desapercebut i per aquesta raó hi ha casos clínics.
També me n'adono, i això ja em passava des de menut, que sóc una persona que fàcilment té opcions cap a les addiccions, sobretot als videojocs (i a les dones); i la desgràcia és que no sóc bo en cap dels casos, però bé què hi faré.
Ahir mateix parlava amb l'Otger sobre tots els temes possibles i impossibles, però em va fer veure que tinc un punt a favor meu, que directament estic perdent la por innata i a sobre m'ho estic prenent la mar de bé.
I això no vol dir que no hagués sentit la necessitat d'expressar un sentiment, ni tampoc que aquest no fos pur, veritable i real.
Però la raó de la vida, té de vegades camins estranys i per tant no pot ser, ni es pot dir que la decisió en aquell moment no hagi estat l'adequada.
Es tracta d'un sentiment d'angoixa que el provoca la manca d'informació i/o connexió amb amistats que poden fer-ho. Seria així com angoixa a passar desapercebut i per aquesta raó hi ha casos clínics.
També me n'adono, i això ja em passava des de menut, que sóc una persona que fàcilment té opcions cap a les addiccions, sobretot als videojocs (i a les dones); i la desgràcia és que no sóc bo en cap dels casos, però bé què hi faré.
Ahir mateix parlava amb l'Otger sobre tots els temes possibles i impossibles, però em va fer veure que tinc un punt a favor meu, que directament estic perdent la por innata i a sobre m'ho estic prenent la mar de bé.
I això no vol dir que no hagués sentit la necessitat d'expressar un sentiment, ni tampoc que aquest no fos pur, veritable i real.
Però la raó de la vida, té de vegades camins estranys i per tant no pot ser, ni es pot dir que la decisió en aquell moment no hagi estat l'adequada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada