Trobada casual

M'he trobat casualment amb ella quan anava a veure al meu amic Otger, i l'he convidat a fer un beure.
S'ha assegut a la terrassa i s'ha esperat mentre portava el seu tallat i la meva aigua amb gas.
S'ha assegut mirant el sol (malintencionadament hagués pogut dir de "cara al sol" però seria massa dolent).
L'he observat minuciosament, primer darrera les seves ulleres Ray-Ban i després quan se les ha tret, veient els seus ulls blaus immensos... (i jo em sentia com un infant il·lusionat que juga amb la sorra de la platja).

M'ha comentat algunes de les seves il·lusions, estudiar anglès i viatjar a Londres, treure's el llicència de conduir, els esports que ha practicat (natació, culturisme, vela), les feines que ha fet...

I jo mentre divagant com ho faig gairebé sempre quan estic nerviós, i canviant de tema ràpidament com a via de fugida.

És de conversa ràpida, àgil, intel·ligent i a més a més amb el tarannà impulsiu; amb les idees clares (tant com els seus ulls) i mirant-me-la com ho faig amb la il·lusió de veure-la, com si fos un àngel; l'enervo sense intenció però no ho puc evitar, perquè no sé com ho faig (em penso que ella fa esforços per no engegar-me a fer punyetes).

Amb tot el meu comportament naïf, amb tots els atzucacs on l'he abocat, i malgrat tot em segueix dirigint la paraula.
Gràcies.