diumenge, 8 de novembre del 2009

Incís a una crònica

Sí ja sé que primer de tot hauria d'explicar un viatge a Perpinyà però abans d'entrar-hi faré el comentari previ.
Fou de les jornades on tot i l'aïllament que provoca ser un "proscrit" dins de l'independentisme, les reflexions dels comportaments s'han vist minorats, suavitzats perquè el temps tot ho guareix.

Suposo què cal tenir en compte que tot i els tombs que ha donat la vida no me'n penedeixo gens del que he fet (i ho tornaria a fer) i la gent em valora com a persona per sobre de tot (ahir dos persones es van agenollar; fet que no els vaig permetre i que no ho demano pas). Sóc un mortal més, una persona que té unes idees i que ha adquirit un coneixement i que en la mesura del possible l'he aplicat a la causa.

A banda d'això veig que hi ha un foc nou, ja que jo també estava esgotat i per tant me n'alegro molt.
He vist que dins del Rosselló encara hi ha vida (i per tant esperança).
També m'han explicat de la mesquinesa de persones que creia realment afins a la idea de pertinença, de país i de llengua.
I no em creia el que sentia però cada vegada veig més clar què és veritat...

M'explicaven del Planxot, sí aquella espècie de plat argentat que guanyaren a París els "quinze" de l'USAP. Doncs m'explicaren que persones de dins de TVC. Sí, la nostra; havien anat al Rosselló per tractar de temes referents al territori i a la llengua.
L'explicació fou aterridora: "no ens importa la llengua, no ens importa el sentiment, només volem si podeu obtenir una rebaixa dels partits de l'USAP per poder-los emetre...
I l'USAP aconseguí l'acord de rebaixar nou desenes parts del valor de la transmissió, assumint-lo el mateix club...

Aquesta és la manera de fer de TVC? Com els del SUD ens podem manifestar en favor de la catalanitat al Rosselló, si "la nostra" és la primera d'oblidar-se'n? Com volem que ells es mobilitzin per no perdre les emissions si el primer que fem és robar-los?
València ja les ha perdut, a les Illes tampoc arriba el senyal i el Rosselló és el darrer pas per a la desintegració cultural.


Ara entenc quan Joan Ferran va parlar de "fer saltar la crosta nacionalista" dels mitjans públics de comunicació...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada