Avui estic content ja que tinc una persona amiga que ha decidit de llegir les meves bestieses; la seva raó: una curiositat innata.
El seu comentari ha estat quirúrgic, precís i metòdic i com sempre net i directe: "els temes que tractes són repetitius", mentre que els d'altres escriptors o blocaries, són sorpresius cada dia...
I en aquest context m'aturo i rellegeixo alguns dels posts publicats; té raó no són sorpresius, no són excelsos, ni tant sols són innovadors però són reals, són reflexions abocades a la xarxa, són pensaments i com diria una persona amant de les frases fetes: "qui té fam somia pa".
Una altra raó és que no pretenc emular altres grans escriptors que tenen la mateixa llengua vehicular que jo, ni tant sols m'ha passat pel cap, ai las!
No sóc pas digne de comparar-m'hi, literats coneixedors de la cultura, de la història de la literatura; no puc pas fer-ho!
Sóc una persona simple que he viscut molt de temps amb gent gran que venia de pagès, i què en alguna mesura m'he adollat dels seus coneixements, de les seves expressions, de la seva forma natural de veure la vida...
Jo no puc parlar de la batalla de les Termòpiles, ni tant sols de quantes guerres púniques hi hagué (ho he de llegir per a saber-ho), ni de com en Manel prepara el millor gintònic... però si sé reconèixer un plegamans, el timó (Thymus vulgaris), l'espígol, el ginebró, el tè de roca, la sajolida... conèixer el blat de l'ordi amb una passada de vista, saber tenir cura de l'hort; tot i fer temps que no em reconnecto a la meva terra ferma, la duc en el fons de la meva retina, adherida a les meves entranyes.
Reiterant altre cop en el contingut dels meus textos: "Qui perd els orígens, perd la identitat"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada