La revolta silenciosa

En podríem dir l'equiparació de les capacitats de govern, fins i tot de les oportunitats que durant molts anys han estat negades.

De dones importants en política durant la història podem trobar grans personatges pel paper que han desenvolupat; des de la Eleonora Roosevelt que estava compromesa amb la Guerra Civil Espanyola i n'explica la Teresa Pàmies en algun dels seus llibres de com la va conèixer.
Dones rellevants en moments difícils, com la Indira Ghandi, com la Golda Meir com a presidenta del jove estat d'Israel als seixantes, època de convulsos canvis socials a les democràcies occidentals, però l'avenç venia d'orient.



Dones rellevants com la Margaret Thatcher, primera ministra del Regne Unit a finals dels setanta i principis dels vuitanta. La dama de ferro dugué a terme una acarnissada lluita contra els sindicats; així com les privatitzacions de la majoria d'empreses estatals (moltes de les quals l'estat ha hagut de tornar a absorbir per manca de manteniment i d'inversions que hi feien les empreses privades van arribar a posar en perill als seus usuaris. És el cas de les vies fèrries) feu una petita guerra per les Falkland (Illes Malvines) que ara tornen a estar de moda per un possible jaciment petrolífer...

Més endavant ja hem conegut altres caps d'Estat la Benazir Bhutto, filla de Zulfikar Ali Bhutto i assassinat per una dictadura militar i governà Pakistan durant els periodes 1988-1990 i 1993-1996. Potser és més sorprenent que un país musulmà tingués una mandatària dona, o potser no.
Violeta Chamorro a Nicaragua (1990-1997), A Irlanda la Mary Robinson (1990-1997) succeïda per Mary McAleese (1997-
I moltes altres han seguit el camí obert però algunes són reconegudes per tothom i d'altres passen en l'anonimat més indiferent: Helen Clark a Nova Zelanda (1999-2008), Vaira Vike-Freiberga (1999-2007) , Tarja K. Halonen (2000-actualitat), Gloria Macapagal-Arroyo a Filipines (2001-2010), Megawatti Sukarnoputri a Indonèsia (2001-2004), Angela Merkel (2005-actualitat), Michelle Bachelet a Xile (2006-2010) Ellen Johnson-Sirleaf a Libèria (2006-actualitat), Cristina Fernández (de Kichner) a Argentina (2007-actualitat) Jóhanna Sigurðardóttir a Islàndia (2009- I la darrera a incorporar-se com a mandatària ha estat Dilma Roussef a Brasil (2010-

Potser és l'hora de fer canvis. Potser cal escollir no els que han de manar, sinó els que ho han de fer millor encara que pensin de manera diferent a la que ho fa un mateix. Potser s'ha d'acabar aquesta partitocràcia i fer tries lògiques d'aquells que són els més aptes per conduir una economia, una societat, un sentiment i un país...






Sovint costa fer tries i per això ho deixo al que prefereixi cadascun.