Ens trobem amb els candidats, a banda d'estar prohibit; fet que haguessin hagut de conèixer els candidats. També haurien d'haver tingut en compte que han tingut gairebé cinc mesos des de la convocatòria de les eleccions, per haver pogut muntar un cara a cara.
I després es quan hi ha els drames que si decideix Madrid, que si el PSC-PSOE en té la culpa; que si l'oposició que no pot assistir al cara-a-cara han presentat un recurs en contra de la decisió de que es faci.
Quan els propis partits haurien de conèixer també que hi ha d'haver un preavís de cinc dies, i en cinc dies ens n'anem a la jornada de reflexió.
Bé doncs tot i estar prohibides les enquestes a Catalunya, és tant fàcil de conèixer-les com poder connectar-te a la xarxa i anar a "El periòdic d'Andorra", i te les donen al minut i a sobre com si fos un dels productes il·lícits... i aquí trobareu: "Les enquestes que no poden llegir-se a Espanya!"
Guanyarà Convergència i Unió, clar triomfador. PSC els pitjors resultats de la seva història, ERC la gran derrotada i segurament SI (Solidaritat per la Independència) la gran novetat a l'hemicicle.
Però siguem sincers, ni amb majoria absoluta al Parlament CiU no plantejarà mai un debat d'independència si la pròpia patronal catalana, FOMENT del treball no li ho demanés.
Convergència ha estat sempre un partit pactista amb Espanya, aconseguint a canvi algunes prerrogatives noves per a Catalunya; que ens ha convertit a ulls de la resta d'Espanyols, com aquells que sempre van a Madrid a pidolar coses...
ERC també s'ha apuntat a aquesta estratègia darrerament; però en cap dels casos se n'ha aconseguit grans rèdits.
Ara molts s'omplen la boca del Concert Econòmic, jo recordo que amb els meus disset anys (1993 i ja en fa uns quants) assistir al Parc de la Ciutadella amb la meva germana; actuava Lluís Llach i la cançó estrella: La Gallineta... "El Concert pel Concert", el president d'Esquerra era l'Àngel Colom, abans que pugés el "clan de l'Avellana" amb Carod Rovira al capdavant i ja parlaven d'aquest sistema econòmic.
També em sorprèn llegir que Ramon Trias Fargas, economista i membre fundador de Convergència Democràtica de Catalunya; mentre havia sigut Conseller de Finances, havia aconseguit el compromís del Concert Econòmic per Catalunya (segons el seu nebot) però Jordi Pujol refusà l'oferta.
I ara tots en porten la boca plena, de què serveix recaptar els impostos quan Espanya va en una altra sintonia? Aquest és el nostre gran problema que no volem entendre les sinergies d'aquell qui realment mana.
Encara que el CNN (Cercle Catala de Negocis) publiqui tots els estudis del món, seguim en el mateix atzucac que abans de començar aquesta campanya electoral i com que no ens ho creiem, seguirem igual que abans de dur-les a terme i dissortadament l'apatia s'apoderarà mansa i lentament de tota iniciativa.
L'única esperança és que quedi latent alguna nova possibilitat, amb la neteja post electoral de partits; caldrà replantejar-ho de bell nou i de manera conscient cap a on caldrà anar.
Perquè de CIU només en pretenc que tinguin un bon govern, però en cap cas n'espero ni Concert ni altres aventures més arriscades.
Quan Felip Puig promet un referèndum per la independència (tot i estar prohibits perquè el poder de convocar-lo de manera constitucional, recau en l'estat) i Mas el desautoritza dient que qui mana al partit és ell, penso que potser a CiU tampoc hi ha ni ordre, ni concert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada