DUBTES I MÉS DUBTES

Aquesta colla de sàtrapes que ens governen a hores d'ara, i després d'haver vist un bocí de campanya electoral a través d'Internet, me n'adono que només els interessa el poder que donen els escons a través d'ajuts i subvencions. Vaig veure en Montilla a través del Periódico de Catalunya; he vist el míting de Reagrupament i ahir el debat electoral.

Convergència està obstinada en tornar a tocar poder, i totes les enquestes els són més que favorables fregant la majoria Absoluta. Mentre la resta de partits es dediquen a llençar difamacions, embolics i pors. 

Potser el més tranquil és Esquerra tot i la davallada que s'esperen perquè segurament creuen que ara el debat està centrat en independència sí o no, independentment del color de govern a la Generalitat. I per això se senten triomfadors tot i haver perdut anticipadament les eleccions.

Potser és hora de que governi CIU, però oblidem-nos-en que plantegin aventures independentistes, ja que el Molt Honorable Jordi Pujol ja digué que la coalició que ell presidia no era independentista. Malgrat que el segon d'abord en Felip Puig digui que farà un referèndum sobre la independència, per acontentar unes bases que clarament n'estan tipes de subjugació a Madrid, de la retallada de l'Estatut...

El cap de llista digué que qui manava era ell... i no en Felip Puig

Per convergència el més important de moment es guanyar les eleccions i reprendre la tàctica del peix al cove per calmar als votants, però què passarà en un futur no gaire llunyà quan la gent demani més? O més encara, quan demani allò que els havien promès als mítings electorals (que no pas a la propaganda electoral)

.

El mes de juliol, la gent demanava als polítics valor, que no tinguessin por... Però a tots se'ls arronsa el melic.

El PSC diu què és vot útil contra l'independentisme; PP també, C'S també...

Tanta por fa un replantejament de les regles del joc? 

Segurament sí. I més ara que des de Madrid havien aconseguit diluir l'Estatut 2006. L'estratègia és clara, des de Madrid començarà la batalla final per a diluir el que queda de l'essència de Catalunya com a regió rebel, diferenciada i fins i tot perillosa per la concepció que ells tenen del que ha de ser Espanya, (de ben segur l'actualització de l'antiga "UNA, GRANDE Y LIBRE").

I mentre els polítics d'ací els hauria de quedar l'orgull de pertinença a aquest col·lectiu de gents que resta fidel a aquesta essència, i no la por, la por de no obtenir representació, la por de quedar-se a l'oposició.

Fa temps que sento arreu que hi haurà un pacte sociovergent d'estabilitat de dos anys de tranquilitat a Catalunya i al govern de Madrid. Potser sí, però això no és una forma de trair l'essència del que volia la gent després de la manifestació en contra de les retallades de l'estatut?.