Fa molts anys que deien que en DeGaulle havia viatjat a Andorra en "minijeep" pronunciat de la mateixa manera com es diu faldilla en francès (minijupe) I s'entenia que el President de la República semblava que havia anat al país dels Pirineus abillat d'una manera peculiar.
Dissortadament els temps han canviat però no les modes, i a hores d'ara s'ha reproduït la moda de tornar a vestir amb faldilles que són més un bocí de roba que una vestimenta (a patiment de tots els homes que no tenim parella) i que ens permeten de gaudir de la imatge que desprenen, una imatge més femenina (segons el punt de vista masculí).
Surto al carrer per anar a Hisenda, i marededéusenyor! Com podem els homes fer el cor fort i no caure a la teranyina de les seves formes, de la imatge gairebé celestial que sovint
I elles sovint em miren amb menyspreu per la gosadia d'haver-les mirat, d'altres vegades, les menys; semblen agraïdes d'haver estat l'atracció ni que es tracti per una mirada furtiva.
I quan no es tracta d'un bocí de roba, es tracta d'uns pantalons de ioga, o d'unes malles o de...
Si segueixo recordant tindré un atac de bogeria i hauré d'anar a cercar la fredor de les aigües de mar per calmar i amansir la meva ànima, o hauré de fer una marató de bicicleta per no haver de pensar-hi més...
És un trist consol, però l'únic que pot alleujar-me és la crítica insana de dir que algunes necessitarien d'un estilista per aprendre a vestir, i aprendre a què poden i que no han de dur... (és l'únic que em pot confortar en aquests moments de prèvia follia)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada