Quan el guanyador de les eleccions ja demana ajut a la gent. Si realment ha sortit elegit, ha estat clarament perquè havia ofertat una sortida a la crisi. I recordo quan a Alemanya va pujar l'NSDAP, amb tota la distància possible que cal tenir en compte que no són ni molla similars, però quan hi ha moments d'incertesa sempre es tendeix a cercar la estabilitat en partits conservadors.
El guanyador de les eleccions i imminent president, parla d'humilitat, que no vol prepotència, que serà ferm i dialogant. Crec aquestes frases les haurem de tenir en compte perquè no passaran gaires dies però les paraules, és com les bones intencions, que el camí de l'infern n'està empedrat...
Potser ara és ja no és bon moment per intentar la sociovergència que dies enrere havia citat de manera precipitada; ja que CiU ha obtingut uns molts bons resultats a sis escons de la majoria absoluta...
Si haguessin quedat a més distància ho veuria factible però en aquests moments els interessarà (o almenys a mi m'interessaria apropar-me a algun partit que políticament pugui absorbir per l'estabilitat al govern. Així com els vots futurs) una espècie de vampirisme polític o assimilació; però els grups petits són massa petits per a la consecució de la majoria absoluta i per tant qui es mou no surt a la foto...
Si haguessin quedat a més distància ho veuria factible però en aquests moments els interessarà (o almenys a mi m'interessaria apropar-me a algun partit que políticament pugui absorbir per l'estabilitat al govern. Així com els vots futurs) una espècie de vampirisme polític o assimilació; però els grups petits són massa petits per a la consecució de la majoria absoluta i per tant qui es mou no surt a la foto...
Donem temps al candidat per fer-lo president, i per que governi.
Però si jo fos a l'oposició tinc ben clar que oposició vol dir confrontació, dins de regles i normes; amb un estil definit i també vol dir que caldrà ser mesell i coherent en les peticions i en les demandes. En els suports i en les crítiques. Ni una crítica salvatge, ni una submissió vergonyant.
Però si jo fos a l'oposició tinc ben clar que oposició vol dir confrontació, dins de regles i normes; amb un estil definit i també vol dir que caldrà ser mesell i coherent en les peticions i en les demandes. En els suports i en les crítiques. Ni una crítica salvatge, ni una submissió vergonyant.
Jo només dic una frase, ni dignitat, ni valor, ni coratge...
El poble sempre decideix i per tant:
VISCA LA TERRA I MORI EL MAL GOVERN!
I és també un advertiment, perquè no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada