En molts casos eren divertides perquè mai ningú no perdia però aquestes si que hi ha hagut un guanyador CiU, a qui haguessin hagut de deixar manar ni que fos en minoria, en aquesta legislatura passada, a hores d'ara veig com (el sionisme) dirigirà el futur govern de Catalunya.
Una nota positiva però massa tard, en Montilla dimiteix; i la Tura passa a ser la cap de l'oposició pel PSC!
Ah, la gent se'n recorda de Santa Bàrbara quan trona, si hagués dimitit abans de presentar-se a les eleccions a hores d'ara no estaríem parlant de la patacada que ha sofert el PSC.
Han presentat un home del PSOE, al capdavant d'unes eleccions "autonòmiques", de país vaja; on el PSC tenia sempre uns resultats força estables, però com deia anteriorment, si Pallach aixequés el cap!
A hores d'ara sembla que ja no hi haurà més Montilla, fet que també feia gran Catalunya, en la mesura que un "made-self man" un home fet a ell mateix, nascut a Iznàjar, Còrdova, i sense estudis universitaris hagués arribat a president de la Generalitat.
Potser ara és un punt d'inflexió també dins del PSC amb les tensions pròpies de la seva pertinença a la Federació del PSOE, el grup propi a Madrid.
L'altre targeta i aquesta vermella és per ERC, que tot i que assumeixen la derrota i que proposen que faran una oposició constructiva, no hi ha dimissions. Com digueren en castellà (Duque de Lerma i Marquès de Dénia: "mantenella y no enmendalla aunque la razón no hayas").
Crec que a Esquerra encara els manca un xic de reflexió i aplicació de la lògica, per saber que han de prendre decisions i són difícils de prendre, sobretot quan no fa gaire, en un Congrés Nacional apartaren el clan de l'avellana del poder. Encara que ells mateixos analitzen que hi ha hagut trasvassament de vots, no ho crec pas; el fet que pactessin amb en Montilla, ha mobilitzat l'electorat de CiU i aquests han anat a votar i els d'ERC alguns hauran votat CiU, altres Solidaritat, altres Reagrupament i un gran nombre han preferit l'abstenció!
CiU finalment ha parlat de govern de gent preparada. Sempre m'ha agradat allò que en deien el aristòcrates, el govern dels millors; jo sempre hi he estat a favor però dubto que quan hi ha set anys de sequera cerquin els millors, sinó que cercaran a aquells a qui els deuen favors en la travessa del desert.
Ja que em dona la sensació que als partits quan hi ha una proximitat a la victòria hi ha un seguit "d'arribistes", de la mateixa manera que quan hi ha ferum de derrota hi ha múltiples desercions. I ara en els moments difícils, s'ha de ser conseqüent amb allò que ens dicta la consciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada