Fetitxisme?

Sovint intento racionalitzar tot allò que em passa a la vida, i me n'adono que tinc una tendència fetitxista respecte a les dones. Anhelo veure-les vestides de Chanel, amb mitges, sabates a joc... També em duen a la perdició tots aquells intents de malles i leggings que sense veure res insinuen la forma de les seves cames, i una minifaldilla? Ah!, una minifaldilla ben portada, uns texans ajustats i un jersei...

Em quedo sense paraules, absort mirant aquelles figures femenines que apareixen i desapareixen davant meu. Com apressades retornen a la feina, i a sobre els demanem que siguin grans companyes, amigues, confidents i finalment amants perfectes... Potser demanem i no ens mirem al mirall de veure el què som nosaltres... Però són tant sensuals, amb una gota d'un perfum encertat fent un suau deixant d'olor... o fins i tot quan sota la roba s'insinua aquella roba interior què la ment embogida en una espiral, i barrina intentant endevinar i encertar tot allò que amaga.

Podria seguir amb imatges i més imatges però de ben segur que hi ha alguna cosa més, potser no tot és imatge, potser no tot és com ho havia imaginat, potser els pensaments es distorsionen i es redrecen depenent dels moments en què s'han viscut, o en el moment en què reapareixen de nou. Sovint el temps (sempre) guareix aquelles petites nafres que apareixen per una fricció constant, que per assimilació has volgut fer allò que no haguessis hagut de fer mai.

Avui per exemple he anat a fer un tallat amb ella, fumadora compulsiva que no crec que li trobi massa plaer en fumar, ja que mai esgota les cigarretes.
Jaqueta de cuiro, botes de pell, texans... un xic de maquillatge i un deix perfumat que l'embolcallava. He parlat pels colzes (molts cops he fet explicacions que de ben segur ella ja havia sentit i malgrat tot no ha volgut tallar-me la xerrameca), i mentre ella anava encenent cigarreta rere cigarreta i m'ha explicat una mica els seus afers; sembla estrany que després d'aquella jornada una mica nefasta (ne-fas, après a dret romà, on indicava els dies inhàbils per jutjar) s'hagués restablert la nostra relació d'amistat, fins i tot millor que l'anterior, i s'hagués convertit en una gran confident, en una gran escoltadora...

De vegades sembla estrany però em quedava embadalit escoltant-la i redescobrint la nitidesa de la seva mirada que ja no recordava com era, i em sap greu haver-me'n oblidat. Potser recordes allò què és més present. Però no puc fer res més que dir que el comportament d'un dia com avui ha sigut deliciós, encara que sembli estrany dir-ho per aquest mitjà.
Aquest és l'atractiu que un dia vaig descobrir en ella...

PS: he de recordar-me'n de revisionar "L'Home que estimava les dones"!