L'home arran de la història s'ha mogut sempre per interessos i capitals, ja fossin el que controlaven l'entrada de productes orientals cap al món "civilitzat", juntament amb la impossibilitat d'acumulació per part de l'església de béns originà una croada contra els albigesos.
Fins a la que feia necessari portar la seda des del llunyà i distant orient, cercant el lucre personal i les ganes d'aventura, hem de recordar-nos-en de Marco Polo.
Moviments d'anada i tornada que portaven informacions, portaven noves formes de fer i sobretot es feien per la riquesa que aquells productes amb poca sortida en un lloc i força més econòmics permetien un lucre a l'altra banda del món conegut. (caldria recordar què era el Honrado Consejo de la Mesta, que venien grans quantitats de llana merina cap a Europa (l'exportació de l'animal estava penat amb la mort) i era una font d'ingressos important fins al segle XVIII.
De la mateixa manera que en aquest cas el monarca va fer perdre l'exclusiva llana merina ja que en va donar exemplars al cosí i aquest la repartí per Suècia, Hongria, Prússia, França... perdent l'exclusivitat d'aquell exemplar.
La guerra dels bòers, s'originà pels jaciments d'or i diamants trobats al Transvaal (que controlaven els descendents dels holandesos, però el diner i els diamants són els diamants.
De la mateixa manera que a Sud-Àfrica amb el boicot que rebé per l'Apartheid que practicaven, no rebé realment mai un boicot ja que d'allà en surt urani, or, diamants...
L'origen de la independència dels EUA tingué un precedent, l'amotinament del Te, per qüestions aranzelàries; la Marxa de la Sal de Gandhi fou una de les seves armes per evitar pagar impostos als britànics, així com també el boicot als productes manufacturats anglesos.
De forma més divertida podríem esmentar el principi i el final de "La Leyenda de la Ciudad Sin Nombre" on per un grapat de pellets d'or en un enterrament catapulten el fèretre d'un granger per reclamar la propietat de la terra. O la Quimera de l'Or de Chaplin.
I per l'altra banda trobem les grans disbauxes peninsulars, on es fan aeroports que enlluernen a gent civilitzada com els suïssos, que no entenen com Ciudad Real té un aeroport internacional de dos vols setmanals, de tipus privat (pagat per una caixa intervinguda: Caja Castilla la Mancha) hi ha un documental en alemany...
Però després de la gran Bouffe, venen els problemes i no tenim prou sals per pair tot aquest problema, és un mal de pedra com digué aquell que a més a més té segons un diari tant contrastat com La Vanguardia, uns diners que traduits en pessetes esgarrifen, la calculadora em fa figa i les cames més. Les xifres astronòmiques fa que hagi de veure un futur econòmic no amb tristesa, sinó amb una por absoluta perquè algú ho haurà de pagar... De fet algú ja ho està pagant els dos milions d'aturats de la construcció.
Totes les febres tenen una pujada i un guariment, perquè finalitzen; però i ara què tenim?
Fins a la que feia necessari portar la seda des del llunyà i distant orient, cercant el lucre personal i les ganes d'aventura, hem de recordar-nos-en de Marco Polo.
Moviments d'anada i tornada que portaven informacions, portaven noves formes de fer i sobretot es feien per la riquesa que aquells productes amb poca sortida en un lloc i força més econòmics permetien un lucre a l'altra banda del món conegut. (caldria recordar què era el Honrado Consejo de la Mesta, que venien grans quantitats de llana merina cap a Europa (l'exportació de l'animal estava penat amb la mort) i era una font d'ingressos important fins al segle XVIII.
De la mateixa manera que en aquest cas el monarca va fer perdre l'exclusiva llana merina ja que en va donar exemplars al cosí i aquest la repartí per Suècia, Hongria, Prússia, França... perdent l'exclusivitat d'aquell exemplar.
La guerra dels bòers, s'originà pels jaciments d'or i diamants trobats al Transvaal (que controlaven els descendents dels holandesos, però el diner i els diamants són els diamants.
De la mateixa manera que a Sud-Àfrica amb el boicot que rebé per l'Apartheid que practicaven, no rebé realment mai un boicot ja que d'allà en surt urani, or, diamants...
L'origen de la independència dels EUA tingué un precedent, l'amotinament del Te, per qüestions aranzelàries; la Marxa de la Sal de Gandhi fou una de les seves armes per evitar pagar impostos als britànics, així com també el boicot als productes manufacturats anglesos.
De forma més divertida podríem esmentar el principi i el final de "La Leyenda de la Ciudad Sin Nombre" on per un grapat de pellets d'or en un enterrament catapulten el fèretre d'un granger per reclamar la propietat de la terra. O la Quimera de l'Or de Chaplin.
I per l'altra banda trobem les grans disbauxes peninsulars, on es fan aeroports que enlluernen a gent civilitzada com els suïssos, que no entenen com Ciudad Real té un aeroport internacional de dos vols setmanals, de tipus privat (pagat per una caixa intervinguda: Caja Castilla la Mancha) hi ha un documental en alemany...
Però després de la gran Bouffe, venen els problemes i no tenim prou sals per pair tot aquest problema, és un mal de pedra com digué aquell que a més a més té segons un diari tant contrastat com La Vanguardia, uns diners que traduits en pessetes esgarrifen, la calculadora em fa figa i les cames més. Les xifres astronòmiques fa que hagi de veure un futur econòmic no amb tristesa, sinó amb una por absoluta perquè algú ho haurà de pagar... De fet algú ja ho està pagant els dos milions d'aturats de la construcció.
Totes les febres tenen una pujada i un guariment, perquè finalitzen; però i ara què tenim?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada