Fa setanta anys que vàren afusellar al president Companys i és un dia estrany, per raons que desconec el meu ser resta intranquil. Potser perquè el passat es presenta en qualsevol moment i quan a sobre no ho esperes et quedes més inquiet.
Potser avui també és un dia estrany perquè el cos el tinc encara mal dormit, i com que he estat fora dies sense "la nostra" i a més més tenim obres a l'escala, no m'he quedat a veure els "Matins", i revisant l'arxiu trobo perles inútils i per ordre cronològic tal i com apareixen a l'arxiu:
En Duran Lleida, segueix fent amics dins del PSOE, on el gran titular que encapçala el video, es Sociovergència si no hi ha més remei (i ell no només diputat a Madrid, sinó finalment ministre!!!) de ben segur que tot en aquest món té contrapartides i aquesta n'és una de viable.
Segurament fins i tot com a l'època de Cambó (Ministre de Foment i Hisenda) aconseguiria una cartera de pes.
Com la de la candidata popular Sànchez Camacho que diu que vol frenar l'independentisme de Mas... Quin tip de riure, si ell es frena sol, no necessita ajuts!
El Nobel a Vargas Llosa, qui va signar un manifest anomenat "Por lo que nos une", en defensa de la llengua castellana (cal defensar una llengua amb més de sis-cents milions de parlants? Només amb el poder que exerceix arreu amb els media, arrossega tot un seguit de persones a una homogeneïtzació lingüística!)
És clar res de tot això no em passaria per la ment si hagués nascut a Wisconsin, o Vanuatu... Tindria altres preocupacions però no les lingüístiques d'un parlant preocupat (en tres generacions haurà desaparegut, però no és només això; cada dia el parlem pitjor. I em venen a la memòria les paraules dels padrins de casa, que em parlaven amb un català perfecte...)
I a sobre al gran Hexàgon decreten alerta taronja per pluges i es posen a fer vaga en tota l'amplitud del seu territori. Pensar que per retornar a Barcelona vàrem haver de prendre quatre mitjans de transport.
Anar-se'n uns dies fora de Barcelona i sense informació dona molt de sí. Sembla que aterris a un planeta estrany, i només t'has desplaçat dos-cents kilòmetres al Nord.
Potser tot es mentida com si fos un matí de carnaval...
Potser avui també és un dia estrany perquè el cos el tinc encara mal dormit, i com que he estat fora dies sense "la nostra" i a més més tenim obres a l'escala, no m'he quedat a veure els "Matins", i revisant l'arxiu trobo perles inútils i per ordre cronològic tal i com apareixen a l'arxiu:
En Duran Lleida, segueix fent amics dins del PSOE, on el gran titular que encapçala el video, es Sociovergència si no hi ha més remei (i ell no només diputat a Madrid, sinó finalment ministre!!!) de ben segur que tot en aquest món té contrapartides i aquesta n'és una de viable.
Segurament fins i tot com a l'època de Cambó (Ministre de Foment i Hisenda) aconseguiria una cartera de pes.
Com la de la candidata popular Sànchez Camacho que diu que vol frenar l'independentisme de Mas... Quin tip de riure, si ell es frena sol, no necessita ajuts!
El Nobel a Vargas Llosa, qui va signar un manifest anomenat "Por lo que nos une", en defensa de la llengua castellana (cal defensar una llengua amb més de sis-cents milions de parlants? Només amb el poder que exerceix arreu amb els media, arrossega tot un seguit de persones a una homogeneïtzació lingüística!)
És clar res de tot això no em passaria per la ment si hagués nascut a Wisconsin, o Vanuatu... Tindria altres preocupacions però no les lingüístiques d'un parlant preocupat (en tres generacions haurà desaparegut, però no és només això; cada dia el parlem pitjor. I em venen a la memòria les paraules dels padrins de casa, que em parlaven amb un català perfecte...)
I a sobre al gran Hexàgon decreten alerta taronja per pluges i es posen a fer vaga en tota l'amplitud del seu territori. Pensar que per retornar a Barcelona vàrem haver de prendre quatre mitjans de transport.
Anar-se'n uns dies fora de Barcelona i sense informació dona molt de sí. Sembla que aterris a un planeta estrany, i només t'has desplaçat dos-cents kilòmetres al Nord.
Potser tot es mentida com si fos un matí de carnaval...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada