FORMULA 1

De vegades em sembla que hi ha escrits paral·lels, i fets que els associo mentalment sovint amb vincles més que forçats, un dels casos que plantejaré em recorden a un llibre del qual ara no en recordo el nom (sort de la Xarxa global d'informació, Internet; per a poder superar aquesta llacuna) el llibre en qüestió és l'Informe Sanuy. Que ens recorda tots els vincles que té la caixa.

I penso que gairebé els nivells de poder es vinculen de manera similar. I vist des de fora tot i que sembli que em pot provocar enveja, ai las! Sóc una persona amb poques ambicions. Potser l'ambició d'aquesta vida és similar a la de Labordeta, no fer mal a ningú... (tot i que és força difícil, per no dir impossible).

Un exemple clar, com a mostra, és la formula 1, aquests monoplaces que s'esveren i em recorden la frase feta de "corres més que un Fitipaldi" en honor al pilot Emerson Fitipaldi, i potser una de les frases fetes més modernes del lèxic català, em fa cercar més endins i afonar en qui té el poder en aquest negoci.
Aquesta circulació de vehicles genera cada any un seguit d'ingressos en taquilles i drets televisius que principalment es repartien tres grans socis (ara cercant a Internet sembla que la idea se'm desfà com un terròs de sucre) Ecclestone, Briatore i Agag.

És a dir que hi ha una xarxa d'empreses que gestionen i exploten els grans circuits de la velocitat a través de sengles empreses: FOM, Stacourt Limited, que alhora tenen convenis entre elles per a l'explotació dels drets televisius.

«El precontracte d'Ecclestone»

Un dels fets curiosos és que el Patró de la Fórmula 1, i titular de la FIA per a explotar-ne els drets del circuit de València, va establir un precontracte amb els governs de la ciutat i de la comunitat pel qual la cursa seguiria mentre ambdues persones es mantinguin al càrrec. Curiós precontracte per a la realitat del món dels negocis.

Briatore i Agag

En un moment donat, i això no se li pot negar a un visionari dels negocis, l'Alejandro Agag (gendre de l’ex president Aznar) va aconseguir aliar-se amb el que aleshores era el patró de l'Escuderia Renault, Flavio Briatore per a l'explotació conjunta d'una marca i no em refereixo a l'automobilística, sinó la marca de Fernando Alonso com a estandart d'Espanya.

Essent socis controlaven i segueixen controlant les retransmissions televisades primer a Telecinco i la Forta; i ara a la Sexta i la Forta. Gràcies a Alonso i segons es publicava al 2005, en la seva edició El diari EL Mundo aquests drets li permeteren a Telecinco facturar no menys de 80 milions d’euros en tres anys. Avui en dia segurament no haurà pujat gaire donada la crisi.

A banda dels drets de Fórmula 1 per a Espanya, Stacourt Limited, també controla els drets de la fórmula GP2 (si el negoci gran funciona, el petit també i intenten fer-ne una lliga per pujar i baixar escuderies, fet que donaria emoció a la fórmula 1. Però la FIA encara hi ha de dir la darrera paraula), també controlen el negoci dels concursos a través de SMS que es duen a terme mentre duren les curses.
Tot això ho van començar a fer a través de Stacourt Limited, casualment aquestes persones juntament amb el magnat indi de l'acer Mittal (que a Espanya es va quedar Arcelor) són també propietaris del Club de futbol britànic Queen Park Rangers que equivaldria a la segona divisió B de la Lliga Espanyola.