DISCURSOS

Comencem pel començament, què és un discurs? Segons el DIEC2: Allò que hom diu d’una manera seguida, especialment allò que, dit o llegit en públic, tracta d’un assumpte amb cert mètode i certa extensió.

Per tant i per simplificar és qualsevol afirmació que pot dir qualsevol persona després d'haver fet un raonament, per tant allò que fan els polítics s'assemblen més a arengues militars que no pas a fets raonables. Però aleshores els pensaments filosòfics duts a terme en forma de tractats, en forma d'explicacions són, o no són discursos? Teòricament si pretenen resoldre conflictes i segueixen un mètode per obtenir-lo es podran considerar discursos.

Aleshores els polítics fan proclames, com ho van fer molts escriptors al XIX i al XX. Proclames en favor de la llibertat, la igualtat, la lluita de classes...



Com ho feu Zolà, a la seva novel·la Germinal, o posteriorment en el seu senzill, famós i recordat J'accuse, on es posicionà en favor de l'Oficial Dreyfus.
Un cas més nostrat és Joan Maragall, qui va escriure una espècie de càntic...
“Solidaritat és la terra, ho sents? És la terra que s’alça en els seus homes... I la terra no és carlina, ni republicana, ni monàrquica, sinó que és ella mateixa, que crida, que vol son esperit propi per a regir-se. I mentre duri el crit de la terra no hi ha pobres, ni rics, ni ciutats, ni pagesies, ni partits, ni res sobre d’ella més que un gran afany d’acallar-la i satisfer-la; perquè sols quan ella sia en pau podrà cadascú ser republicà, carlí, pagès, blanc o negre, pobre o ric... Que no ho veieu? És un alçament.” aquesta és la descripció de joia que va fer després del triomf de Solidaritat Catalana com a reacció als fets del Cu-cut! de l'any 1905.
Un altre discurs emocionant fou el que promulgà Francesc Macià en la promulgació de la República Catalana.



Hi ha hagut altres discursos que han omplert les masses famolenques de paraules i pensaments que els han empès a guerres sense raó, de comportaments inhumans, discursos com els pronunciats per A. Hitler a Nuremberg, o Mussolini d'una pàgina curiosa si més no...
Una altra pàgina curiosa es la de discursos, dels diversos actors d'aquella guerra.

La postguerra portà gravacions com les de Kennedy a Berlín, Ich bin ein Berliner, i molts altres coetanis d'una època convulsa i plena de
revindicacions. De lluita en contra de les desigualtats, pobles en lluita per una dignitat, la de pobles que durant segles havien estat oprimits i que avui en dia encara no estan superats però hi ha esforços per a la seva equiparació.



Esforços per demostrar que més enllà del que els cacics podien arribar a imposar amb l'ajut de l'imperialisme, podien també arribar a assolir la llibertat dels pobles. Però dissortadament Amèrica llatina ha estat el camp de proves d'uns i altres per a assolir hegemonies i segurament un dels discursos més emocionants és el que va pronunciar l'Ernesto Guevara a l'Assemblea de les Nacions Unides.




A d'altres nivells podem trobar la bel·ligerància per una desigualtat patent que tot i els segles passats en alguns racons encara són reals i que de vegades les veritats ocasionen reaccions violentes. Tot i que a Malcom X se l'acusà d'excessivament extremista, potser calen revolucions per a que hi hagi revolucions pacífiques.



A un altre nivell trobem la claredat d'una persona que expressava els seus sentiments amb noranta-cinc anys, i que tinc la sensació que no se'l prengueren massa seriosament. ("És aquell ancià entranyable que ens explicarà una batalleta")



I d'altres que tot i la seva actualitat, jo desconeixia fins que per l'atzar de les notícies, d'haver sentit d'on prové i a on ha arribat, em mereix que me l'escolti un moment, i fins i tot m'emocioni. Donant la veritable força que les paraules expressen.



I me n'adono que senzillament, les paraules no són importants sinó el contingut que a darrere de cadascuna d'elles li permetem que tingui, o l'èmfasi que li donen aquells que les expressen. Un recitador és aquell que sap expressar un contingut, però no conté l'essència. I jo no sé si vull realment una almorratxa o vull ser-ne el seu contingut.