Moltes vegades ens entretenim a escoltar la xerrameca dels polítics, ens aturem a llegir la darrera sortida de to de qualsevol individu al qui li donem una importància extrema, per raons d'afinitat, o les tenim en compte per la fòbia que ens produeixen. Però molt sovint hi ha personatges que tot i no estar al capdavant passen per les nostres vides per la capacitat són el que jo n'anomeno ments preclares per la grandesa que tenen, tot i que nosaltres oblidem.
A hores d'ara podria recordar els programes que dirigia JM Puyal a TVC, on per exemple des del "Tres pics i repicó" hi havia un apartat d'un senyor gran que explicava la història viscuda en primera persona. Posteriorment també elaborà algun altre programa on la presentadora acompanyat de JM Ainaud de Lasarte, també es dedicava a explicar la història.
Personatges que d'aprop o de lluny he pogut veure i admiro com a comunicadors, possiblement se'm faria massa extensa com per explicar-la ací. Però te n'adones que els programes fagociten la gent i promocionen persones polèmiques però que no em produeixen cap mena d'interès.
La capacitat d'aquestes persones no rau molts cops en els coneixements que tenen sinó en la facilitat per a poder expressar-se, i transmetre de manera senzilla els coneixements (de vegades al món universitari que he viscut li ha faltat aquest punt).
Un exemple en economia serien JM Ureta o Leopoldo Abadia. Un d'ells comunicador de professió amb grans coneixements del món econòmic ha permès fer entendre els grans misteris econòmics de forma planera. L'altre famós pel seu llibre de la crisi ninja, també ha sortit de l'anonimat per la senzillesa de les paraules emprades per a explicar aquesta crisi econòmica. No és Galbraith però no tothom li ve de gust de llegir-lo.
L'altre dia per exemple sortia a televisió en Joan Majó, ex-ministre d'Indústria, i explicava clarament els dilemes de l'economia espanyola i catalana, els problemes que tindrem i la manera de fer-los front.
Un altre personatge aquest allunyat del món econòmic podria ser en Gabriel Cardona, a qui vaig tenir el plaer de conèixer, i realment transmet coneixements que et permeten donar voltes de cargol als pensaments que sovint et ballen pel cap.
Sovint aquestes persones queden en un segon pla, perquè tot i ser mediàtiques i reconegudes no se'ls dona la oportunitat de que tinguin un altaveu, una plataforma per fer gaudir de tot allò que saben. Els programes divulgatius no deixen de ser programes al servei de curiositats.
Potser caldria seriosament tornar a implantar els programes per a l'obtenció de titulacions (que durant temps s'emeteren a TVC) com fou el "Graduï's ara pot". Potser en aquests moments de mancances culturals seria moment d'eliminar de les graelles segons quins tipus de programes que l'únic què fan és distreure però no fomenten una millora personal, ni cultural. Potser invertiríem la tendència de dir la veritat quan es fan estadístiques de la televisió consumida tothom diu veure els documentals d'animals de LA2: NO M'HO CREC!
A hores d'ara podria recordar els programes que dirigia JM Puyal a TVC, on per exemple des del "Tres pics i repicó" hi havia un apartat d'un senyor gran que explicava la història viscuda en primera persona. Posteriorment també elaborà algun altre programa on la presentadora acompanyat de JM Ainaud de Lasarte, també es dedicava a explicar la història.
Personatges que d'aprop o de lluny he pogut veure i admiro com a comunicadors, possiblement se'm faria massa extensa com per explicar-la ací. Però te n'adones que els programes fagociten la gent i promocionen persones polèmiques però que no em produeixen cap mena d'interès.
La capacitat d'aquestes persones no rau molts cops en els coneixements que tenen sinó en la facilitat per a poder expressar-se, i transmetre de manera senzilla els coneixements (de vegades al món universitari que he viscut li ha faltat aquest punt).
Un exemple en economia serien JM Ureta o Leopoldo Abadia. Un d'ells comunicador de professió amb grans coneixements del món econòmic ha permès fer entendre els grans misteris econòmics de forma planera. L'altre famós pel seu llibre de la crisi ninja, també ha sortit de l'anonimat per la senzillesa de les paraules emprades per a explicar aquesta crisi econòmica. No és Galbraith però no tothom li ve de gust de llegir-lo.
L'altre dia per exemple sortia a televisió en Joan Majó, ex-ministre d'Indústria, i explicava clarament els dilemes de l'economia espanyola i catalana, els problemes que tindrem i la manera de fer-los front.
Un altre personatge aquest allunyat del món econòmic podria ser en Gabriel Cardona, a qui vaig tenir el plaer de conèixer, i realment transmet coneixements que et permeten donar voltes de cargol als pensaments que sovint et ballen pel cap.
Sovint aquestes persones queden en un segon pla, perquè tot i ser mediàtiques i reconegudes no se'ls dona la oportunitat de que tinguin un altaveu, una plataforma per fer gaudir de tot allò que saben. Els programes divulgatius no deixen de ser programes al servei de curiositats.
Potser caldria seriosament tornar a implantar els programes per a l'obtenció de titulacions (que durant temps s'emeteren a TVC) com fou el "Graduï's ara pot". Potser en aquests moments de mancances culturals seria moment d'eliminar de les graelles segons quins tipus de programes que l'únic què fan és distreure però no fomenten una millora personal, ni cultural. Potser invertiríem la tendència de dir la veritat quan es fan estadístiques de la televisió consumida tothom diu veure els documentals d'animals de LA2: NO M'HO CREC!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada