De vegades me n'adono què sóc repetitiu en els temes que em mouen, política; una mica d'història i un molt de relacions que no em deixen indiferent...
Però avui toca estranyament un llibre que crec que té relació amb el president dels EUA actual, Barack Obama i el seu pla de rellançament de l'economia, segons publica avui el diari "La Vanguardia" un pla d'infraestructures, curiosament un pla molt semblant fou el que idearen a la seva època els economistes de Franklin D. Roosevelt; el NEW DEAL. En aquest aspecte només vull esmentar tres films d'època que retraten una miqueta aquesta situació complexa que es visqué als EUA; Juan Nadie, Que bonic que es viure i Els Raïms de la Ira.
On en dues d'elles es retrata la desesperació que ha provocat la situació econòmica potser més ací ho trobem als Raïms de la Ira, on hi ha una manca general de perspectiva i futur, on el dúmping entre treballadors legals i immigrants, i la situació d'explotació generalitzada ens ha de permetre recordar que les crisis econòmiques són cícliques.
De com polítiques econòmiques d'inversió per part de l'estat permeten treure'n benefici a mig termini i sinó cal recordar les actuacions del NEW DEAL a la vall del Tennessee.
Però retornem al centre d'aquest post cinèfil-literari. Tot sorgeix arran del llibre el Crac del 1929, de JK Galbraith. On no pretén fer una anàlisi complexa de la situació sinó explicar que tot va ser una bombolla i que les bombolles sorgeixen i tornen a sorgir.
De la mateixa manera el pla que està duent a terme el president electe dels EUA, dista en ben poc del pla Roosevelt.
Però hi ha una diferència important i és que el creixement econòmic 1934-1973 (fins a la primera crisi del petroli) no tingué un llast, Europa estava destrossada econòmicament i físicament. Japó havia capitulat el 15 d'agost de 1945, la xina no deixava de ser un país agrícola, l'Índia es descolonitzava al poc d'acabar la Guerra mundial (15 d'agost de 1947) i l'únic territori que podia exportar-ho tot de forma continuada a la resta del planeta eren els EUA.
Per Europa crearen el Pla Marshall, on gràcies als dòlars aturaren l'expansió soviètica.
Retornant al llibre de Galbraith, ens relata amb precisió com gràcies a una política monetària d'interès barat es dispararà la bombolla immobiliària a la Florida (Estado de Vacaciones), i com la revalorització sobre terrenys inhòspits seguien creixent a nivells inviables. De com aquest creixement permetia accedir a crèdits barats i de l'especulació que es produí a nivells de borsa.
I casualment les normes que limitaven aquests excessos que les promulgà Roosevelt (i Truman) van ser derogades per George W. Bush i com a hores d'ara han estat restablertes.
Tot i ser un llibre publicat per primera vegada el 1955, ha estat reeditat darrerament, sembla estrany però de vegades tot recorda un gran bucle (un Show de Truman, però aquest no va ser vicepresident de Roosevelt).
Però avui toca estranyament un llibre que crec que té relació amb el president dels EUA actual, Barack Obama i el seu pla de rellançament de l'economia, segons publica avui el diari "La Vanguardia" un pla d'infraestructures, curiosament un pla molt semblant fou el que idearen a la seva època els economistes de Franklin D. Roosevelt; el NEW DEAL. En aquest aspecte només vull esmentar tres films d'època que retraten una miqueta aquesta situació complexa que es visqué als EUA; Juan Nadie, Que bonic que es viure i Els Raïms de la Ira.
On en dues d'elles es retrata la desesperació que ha provocat la situació econòmica potser més ací ho trobem als Raïms de la Ira, on hi ha una manca general de perspectiva i futur, on el dúmping entre treballadors legals i immigrants, i la situació d'explotació generalitzada ens ha de permetre recordar que les crisis econòmiques són cícliques.
De com polítiques econòmiques d'inversió per part de l'estat permeten treure'n benefici a mig termini i sinó cal recordar les actuacions del NEW DEAL a la vall del Tennessee.
Però retornem al centre d'aquest post cinèfil-literari. Tot sorgeix arran del llibre el Crac del 1929, de JK Galbraith. On no pretén fer una anàlisi complexa de la situació sinó explicar que tot va ser una bombolla i que les bombolles sorgeixen i tornen a sorgir.
De la mateixa manera el pla que està duent a terme el president electe dels EUA, dista en ben poc del pla Roosevelt.
Però hi ha una diferència important i és que el creixement econòmic 1934-1973 (fins a la primera crisi del petroli) no tingué un llast, Europa estava destrossada econòmicament i físicament. Japó havia capitulat el 15 d'agost de 1945, la xina no deixava de ser un país agrícola, l'Índia es descolonitzava al poc d'acabar la Guerra mundial (15 d'agost de 1947) i l'únic territori que podia exportar-ho tot de forma continuada a la resta del planeta eren els EUA.
Per Europa crearen el Pla Marshall, on gràcies als dòlars aturaren l'expansió soviètica.
Retornant al llibre de Galbraith, ens relata amb precisió com gràcies a una política monetària d'interès barat es dispararà la bombolla immobiliària a la Florida (Estado de Vacaciones), i com la revalorització sobre terrenys inhòspits seguien creixent a nivells inviables. De com aquest creixement permetia accedir a crèdits barats i de l'especulació que es produí a nivells de borsa.
I casualment les normes que limitaven aquests excessos que les promulgà Roosevelt (i Truman) van ser derogades per George W. Bush i com a hores d'ara han estat restablertes.
Tot i ser un llibre publicat per primera vegada el 1955, ha estat reeditat darrerament, sembla estrany però de vegades tot recorda un gran bucle (un Show de Truman, però aquest no va ser vicepresident de Roosevelt).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada