CARNADAL '08

Realment em passen coses força estranyes, encara que un cop ja les he viscut formen part del meu rèdit personal i no me'n penedeixo.

La nit d'ahir fou una de les més llargues que he viscut mai (entre les quals tinc en compte també els jorns d'hospital que vaig viure amb el meu avi...).

Tot començà amb un jorn normal de feina al Casino, un xic de feina però normal. Estant a la feina vaig dir-li a un client un xic més gran que jo (en tots els sentits) si volia sortir de festa...

I la meva intenció era que en finalitzar la jornada anar a fer un got ...i a dormir. Però no fou així una telefonada gairebé a l'inici de l'escapada (tot just entràvem al metro ens canvià els plans i la nit) un concert d'una amiga d'ell al carrer de Nàpols amb Travessera de Gràcia era la nova destinació, en comptes de la meva idea al carrer de les Sitges...

La festa era calmada, però la nit era jove. Una, dues, tres cerveses i conversa agradable, d'ací cap al carrer de'n Grassot a una discoteca atapeïda de gent i d'allà prenem un taxi fins a la zona alta de Barcelona.
Una festa de disfresses on hi havia gairebé de tot (beguda, dones i fins i tot gent normal, proletaris escapats i convidats per l'amic d'un amic...)

Una festa d'allò més curiosa, gent que anava beguda, i molt beguda i gent que observava la situació, una d'aquestes persones era una polonesa anomenada Basha, un monument de dona (sí realment i per això inassolible, he de ser -vos honest) que com jo es dedicava a analitzar cada moment i cada moviment d'aquell tauler d'escacs...
La ballaruga ha durat fins a altes hores del matí, jo us puc explicar allò que he vist, però no allò que m'imagino.
He anat cap a casa, he esmorzat i me n'he anat a dormir...

A això en dic anar de festa, bevent i controlant la situació i sent jo en cada moment, tot i portar unes ulleres, una perruca i una barba postisses (n'hi ha proves i les publicaré)...