Ho dic amb coneixement de causa, des de fa dies intento demanar a la clientela (sense dir cap nom) què en pensa de la meva situació, al cap i a la fi, només sóc un pobre cambrer i no tinc massa coneixement de causa (i menys amb dones) i sento tot tipus d'opinions:
- L'atari em diu que em deixi dur que sóc com un rai portat per les aigües...
- El domador no ho veu tant estrany, però avisa que no és estrany ja que una persona més jove és més "dominable"
- La Susy em cita dos principis, no juguis amb els sentiments de cap dona i fes-t'ho amb les que puguis, però estàs avisat que les dones són venjatives
- En "Tito" i els Roper que vigili que és una interessada... Realment sé que he tenir cura de no ferir-la, d'apreciar-la com una molt bona amiga que és (i que quan puguem quedarem per fer una cervesa, un dinar o un entrepà, sense cap altre lligam ni obligació). Ha estat un bon principi del llarg i bast coneixement que hauré d'aprendre en aquesta vida...
Barraca.
ResponElimina