dimarts, 9 de desembre del 2008

Mentides piatoses i allaus de dubtes

Fa uns dies vàrem trobar-nos el senyor Miralles i jo a la meva feina al Casino, i com sempre parlàvem de senyores magnífiques i meravelloses. En una paraula éssers brutals per la força que emanen... i li contava el fet que una gran amiga em fes un interrogatori sobre el meu estat civil.

Realment em va dir que no tenia res a fer que era un misogin de l'alçada d'un campanar...

Potser té raó però vull contraatacar citant el meu gran Serge Gainsbourg, que diu alguna cosa així com:

"Les femmes, au fond et au fion
adorent les misogynes"

Té una raó relativa, sóc un xic misogin, però de vegades crec que és l'única manera de poder sobreviure ja que és massa l'exigència que m'és demanada. Tant de bo m'erri.

Sobretot ara que hi ha una magnífica noia (que sense pensar-s'ho dues vegades m'ha donat els seus telèfons perquè en faci l'ús que cregui oportú)... Està aconseguint fer-me dubtar de la meua pròpia existència...

I ara què he de fer? Un allau de dubtes m'omple la ment i l'únic que se m'acut és fugir, o potser només és la meva ment fantasiosa que s'imagina coses que realment no són, només ho ha fet perquè vol algú amb qui parlar. Buf quin mar de dubtes


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada