M'encanta la policia...

Ahir fou una jornada completa, un viatge llampec per anar a Perpinyà i tornar, fou la promesa complerta a un veí i company de barri, en Jaume.

La jornada va ser un xic surrealista, arribem a l'estació amb força temps adquirim els bitllets i pugem al bus; però quina desgràcia ens aturem obligatòriament a Girona a cercar una simple passatgera...

Una ianqui, nascuda a Michigan que vivia a l'estat de Califòrnia, a New Santa Bárbara i que venia del Marroc. A dalt del bus trobà un francès que anava a Perpinyà i que parlava un anglès força fluid...
I a partir d'ací un recull de viatges del francès a Xile, Argentina, Bolívia, Perú...
"Amazing, nice, beautiful"; deia ella fins que li preguntà si anava sol... I ell li digué que no, amb un company i baixava a la següent parada.

En arribar a la frontera tots amb la documentació a les dents (Guàrdia Civil i Gendarmeria, tots reclamant els papers), amb el retard conseqüent que provocà això en el nostre viatge...
A Perpinyà, un dissabte a la una del migdia i amb vacances escolars previstes per a la setmana següent, era un anar i venir de gent, des de l'Estació a la Plaça Major (de la República), gent a la Plaça Aragó, gent arreu des del Castillet a la Llotja...
On no hi havia ningú era a la Plaça Cassanyes i l'única cosa que podíem fer era contemplar les cames i els vestits de les rosselloneses i de destacar-ne dues la del carrer de la Fusteria i la del Centre del Món, vestits vaporosos i pesats que mostraven les formes, mitges i sabates de taló...

Preníem el tren de les 17:30 cap a Portbou, amb policia infiltrat com a passatger...
A Portbou control de la policia nacional, on al meu amic Jaume ni tant sols se'l van mirar, directe cap a mi; un policia de mitjana edat, tregué una llibreteta petita, destartalada, ronyosa i amb un bolígraf rosegat m'apuntà als fulls enrogits de la llibreta desgavellada...

Si, estem al segle XXI i alguns encara fan servir mètodes inquisitorials (com si aquest fet dissuadís d'un comportament il·legal; només apuntat a la llibreta, i què! si hagués volgut passar quilos d'explosius o droga, ja serien a Barcelona perquè en cap cas m'escorcollaren ni comprovaren les dades del carnet, si que en revisaren però la seva autenticitat).
Tres hores de tren i de nou a Barcelona, només alterat per les noies voluptuoses que anaren pujant i ens abandonaren per la fira de Sant Narcís.