dijous, 22 d’octubre del 2009

OBLITS DE LA MEMÒRIA

Durant una temporada vaig tenir una relació estranya amb una companya, la Gi, gran companya i amiga (em permeté avançar força en la finalització dels estudis) però no vaig intentar res, varem tenir un estira i arronsa força curiós, però per ella fou més un joc que qualsevol altra cosa, feia molts anys que estava amb la mateixa persona i jo ho vaig respectar escrupulosament.

De vegades és millor veure com n'és de bonic l'amor, fins i tot quan
és aliè. A hores d'ara, a ella la respecto profundament, però he decidit passar pàgina. Ja que són sentiments impossibles i és per aquesta raó que no en vull saber res, perquè segurament encara tornaria a creuar-se enmig dels meus pensaments enterbolits...
Si he procurat allunyar-me'n, suposo que és per això, tot i que en un futur no gaire llunyà acabem sent companys de professió... no la cercaré per respecte a una amistat inalterable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada