dijous, 22 d’octubre del 2009

Catalanitat i immigració

L'altra dia vaig anar a veure el meu amic Otger, incansable treballador (amb la sort que de moment se li ha girat i vol amargar-li l'existència; però sé del cert que canviarà).
I li vaig dir que anéssim a fer una cervesa al bar on la setmana anterior n'havíem pres una.

Sortirem de la Colònia Castells, travessarem el carrer Entença i baixarem el carrer Morales (certament molt maco i tranquil abans que hi entrin les excavadores per trinxar-ho tot; la versió Cabanyalitzada d'una colònia industrial al bell mig del barri de Les Corts, on com sempre hi ha e$peculació).
Ens pararem al bar del dia anterior, vaig entrar-hi a demanar dues cerveses doble malta, amb alguna cosa per menjar; no fos cas d'acabar torrats a les tres de la tarda, la meva comanda com gairebé sempre la faig en català estàndard; i en aquell moment hi havia esperant per a que la cobressin una noia que s'adreçà en català al propietari de l'establiment tot i ser d
'origen africà dient-li: "cobri'm sisplau i faci'm una factura".

Jo vaig sortir fora de l'establiment com un fet habitual, ja que el propietari-cambrer em va dir que anés tirant cap a la terrassa.
Ja assegut vaig començar a sentir crits que provenien de dins de l'establiment, i on increpaven al grup d'africans pel fet d'haver-se expressat en català, quan estaven a Espanya i havíen de fer-ho en la llengua de l'imperi...

La discussió s'allargà fins a límits insospitats, límits de paraules grolleres en català, castellà i explicacions en francès i llengües originàries d'Àfrica...

La conclusió la digué una d'elles: "vostè no es mereix res, ja que no coneix la llengua de la terra on viu que es Catalunya, jo conec el català i set llengües més; i s'atreveix de dir que sóc inculta?"...

Realment te n'adones que té raó, jo vaig restar perplex, sense ni tant sols poder articular un mot, només les vaig poder encoratjar aplaudint-les. I també a partir d'avui fent boicot al bar-restaurant que hi ha al carrer de Gelabert, davant dels Jardins de Joan Altisent...

PS: Gràcies noies perquè em demostreu que vosaltres sou també l'esperança de Catalunya.
PS2
: Finalment ho he comprès tot ja que el Bar-Restaurant rep el nom de NUEVO PEÑON, tot en aquesta vida té una explicació plausible, oi?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada