dissabte, 17 d’octubre del 2009

La vida sovint dona més voltes que el propi planeta

Darrerament estic força empipat amb la burocràcia que m'envolta, per dues raons, perquè alenteix els processos i perquè se n'aprofiten del dèbil.
Doncs aquest estiu dies abans de plegar per vacances reclamava un bitllet de metro que s'havia menjat la tanca validadora.
Per aquelles raons estranyes vaig voler cedir el pas a una noia que feia cua darrere meu; una noia menuda i rossa, que em digué que volia treure's una T-MES (li vaig dir de bona fe que s'esperés, que calia un carnet per a fer-ho; i ho sorpresa havia canviat la burocràcia i ara no era necessari).
Per culpabilitat em vaig esperar a que el tregués per la màquina expenedora i un cop tret li vaig desitjar bones vacances.
En aquell moment em va dir que s'estaria tot l'any a Barcelona i jo empès per un atac de follia li vaig donar el número del meu mòbil i el meu correu electrònic...
Durant el mes d'agost ens escrivirem algun dia, però amb desgana i desinterès.

Passats ja els dies, quan ja havia reprès el pols laboral, vaig tenir un incident amb un idiota que es volgué colar al metro i a sobre em digué que era incívic (suposo que volia dir insolidari)...

I en fer la reclamació, en el mateix moment que ho comentava amb el treballador del metro apareix per la porta la Julie... sort que no en vaig dir cap mal, i a sobre diu que estudia a la facultat de dret...
Més casualitats segurament no les trobareu ni al Bingo!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada