dissabte, 17 d’octubre del 2009

De vegades em pregunto

Com és que es més senzill veure les coses quan te les expliquen que quan les vius?, l'altre dia vaig xerrar amb una companya de la facultat, l'Eli una noia (una dona) que em preguntava perquè no havia cercat cap noia dins de la facultat, per cercar xicota o alguna cosa per l'estil...
I hi vaig estar donant voltes, moltes voltes...

De dones que hagi conegut a la facultat me n'han presentat unes quantes (i me'n vaig penjar de moltes d'elles... recordo la Mireia que deixà la carrera el mateix any que jo la començava, l'Amanda d'una altra associació, així com la Jessica de la qui durant un temps també em vaig sentir atret per ella i de d'altres facultats, la Sílvia, la Teresa, l'Eva, la Marta...
Però conèixer-les? No m'ho he plantejat, i potser va sent hora de que em decideixi.

L'any passat em va passar amb dues desconegudes de la facultat, la Maria i l'Alícia, però a l'una no vaig gosar de dir-li i a l'altra a hores d'ara ni tant sols em vol escoltar. (si els hagués fet alguna cosa però no és el cas; només les he mirat amb un xic de picardia, lascívia o fins i tot paternalitat ja que són dones que em divideixen l'edat!)
Potser ho hagués hagut de fer, sempre em quedarà el dubte, per tot això; sóc un cas!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada