De vegades els sers humans ens fem il·lusions, i volem imaginar-nos més enllà d'on no hi ha res. Potser per això veiem platets voladors, o ens imaginem que hem perdut unes claus i les claus no van arribar a passar mai de la nostra vista, les vam detentar uns instants i com si haguérem nascut amb les claus a les mans.
Ens falten i llavors ens n'adonem que no hi són que les hem perdut, però on? Quan? si realment aquelles claus formaven part del nostre dia a dia. I en un moment donat les hi vaig perdre la pista.
Això em va passar no fa gaire perdent les claus a la delegació especial d'Hisenda de Letamendi.
Però això pot passar a tots els nivells, des del més senzill al més complex. I sovint com més senzill el veig més complicat ho veuen els altres des de fora.
Si, es complex parlar de sentiments, i és complex avaluar-los correctament. Jo com a persona en general cometo errors, i el meu error ha estat dir obertament que estimo a una persona.
Si, sembla estrany però això ha estat assumit per l'altra part com un... "tinc pressa", i això no és el que pretenia. Jo no tinc pressa per a res. Desigs, anhels; clar com tothom.
Perquè considerava que era una bona opció, que podia aportar-li moltes coses, però la vida és incerta i els sentiments ho són més.
Sobretot quan amb la paciència de la Balanguera, com una aranya d'art subtil, filo que filo es filós i de nostres vides trec el fil...
Comparo el contingut de les afirmacions dutes a terme per les parts, i hi ha moltes coses que em grinyolen. Potser perquè sovint si es diuen de la manera que haurien de dir-se son estranyes, però més estranyes semblen quan no coincideixen i acabes essent una mercaderia objecte de compra-venda.
I és aleshores quan em ve a la ment aquell gran Western del Joshua Logan, "No Name City", o titulat en castellà la "Leyenda de la ciudad sin nombre", on un Mormó apareix amb dues dones i a la colonia minera, "ni tant sols les poden olorar" i decideixen de subhastar-ne una.
Fet i fet, l'embolic ja hi és, el dubte és com haurà afectat la nostra amistat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada