Sovint ens pensem que som els amos del món, o què els designis venen imposats. I mai és ben bé com sembla.
Ja
fa uns mesos donava voltes a la manera d'expressar com la geopolítica
pot variar el món, com els interessos (I el capital, naturalment)
determinen els nostres destins.
No només els destins propers, i immediats, cal pagar el rebut del telèfon, el rebut de la llum, la quota de la hipoteca...
No només. Ja fa 3 anys i 1 dia que va començar la Guerra de Síria.
Una
guerra curiosa, començada com una part del que només ens expliquen a
nosaltres, i nosaltres que tampoc decidim afonar més enllà de la
superfície. Ens quedem en l'anècdota. Ens quedem en allò que fa que ho
trobem diferent. És una guerra entre Xiites i Sunnites, i ja ho tenim
resolt. Una guerra entre els qui consideren que Alí és el successor de
Mahoma, i aquells que segueixen la l'ortodòxia de la història sagrada
islàmica.
Realment
això és el que hem sentit als telenotícies i ni tant sols hem posat en
tela de judici, és cert i no ens ho plantegem ja que es un problema que
està lluny de casa nostra.
Però
seguim en la hipotètica fonamentació del plantejament dubtós. És un
territori situat geogràficament, prop de Turquia, a tocar del
Mediterrani, amb una base militar Russa, i comparteix fronteres amb el
Líban, Irak, Iran, Turquia, Jordania i Israel, amb qui hi té un
conflicte pels Alts del Golan (per fer-ho fàcil equivaldria com
Castellar de n'Hug, les fonts del Jordà).
En tota aquesta història hem de tenir present la situació altre cop dels oleoductes, les bases militars de l'OTAN massa aprop de Rússia i el nou Tsar es diu Putin, els problemes Sirians...
Europa en recessió necessita d'una materia primera barata, i que els permeti la reactivació econòmica.
Europa en recessió necessita d'una materia primera barata, i que els permeti la reactivació econòmica.
Aquesta sí què es la pedra de toc dels diversos conflictes.
Ens
explicaran el que vulguin que sentim i nosaltres assentirem mesells amb
el cap... "es què el món està fatal", clar. Però tot i tenir-ho present
no ens n'adonem que les grans corporacions ens estan convencent de
coses què no són assumibles.
Ara
un conflicte bèl·lic, després un tractat comercial on es decidirà quina
part s'endú Rússia del transport del gas a través d'Ucraïna. Simple i
senzill. "Poderoso Caballero es don Dinero".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada