Es curiós de vegades

Com pot arribar a afectar-nos un simple fet, un oblit o una paraula excedida. 
Però es aleshores quan a la meva ment em ve tota aquella música francesa, des de la Fréhel, fins a Trenet, passant per Dassin o la Hardy.

Em passen pel cap les cançons de desamors que cantava Adamo, o la cançó italiana de Nicola di Bari, o fins i tot la famosa "Una lacrima sul viso" 

 

És cert que no es pot viure sense esperances ni il·lusions però també es cert que és impossible viure permanentment sense cap mena d'esperança.

 (Troppo tempo fa)...