Ja fa uns anys, quan encara les vaques eren grasses, tots teníem un punt de vista positiu i apareixien oportunitats, opcions de ser positiu, opcions de tirar endavant amb menys del que avui ens permeten. En dèien oportunitats i el temps a demostrat la crua realitat, una realitat feixuga i trista, una realitat que hem de considerar alliçonadora, una veritat que se'ns ha empassat on el present de molts ja no existeix i no tornarà a ser mai més igual.
Com a exemple puc citar (i tots ho recordem o ho hauríem de fer) de les participacions amb bons de l'empresa de l'empresari Gadità, José Maria Ruiz Mateos amb el seu fiasco anomenat Nueva Rumasa; però tot i la velocitat dels seus anuncis televisius, indicaven que la negociació dels títols no estava sotmesa al control de la CMNV (Comissió Nacional del Mercat de Valors), i va ser un avís a navegants...
Però què ha passat amb Bankia? Una empresa que ha esdevingut un conglomerat ruïnós d'entitats d'estalvi.
Jo encara recordo la seva OPV (Oferta Pública de Valors), una OPV que va aconseguir obtenir allò que necessitaven, els estalvis de molts ciutadans confiats en la valoració de l'empresa. Unes consultores/auditores que van determinar-ne el valor, que ha resultat totalment fals, i una CMNV (Comissió Nacional del Mercat de Valors, entitat reguladora i controladora de les empreses cotitzades) que va considerar que el valor de la sortida a borsa s'ajustava a les dades que li van indicar tant els auditors com l'empresa.
Realment tots han fallat, però és preocupant que no hi hagin responsabilitats polítiques... (quan la Security Exchange Comission a Nova York s'equivoca hi ha responsabilitats)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada