Records de Perpinyà

Feia dies que havia pujat a Perpinyà però el darrer cop encara el mes de Desembre de 2012, per pagar la taxe foncière, no hi havia cap problema, teníem el pis a la nostra disposició, era el Pont de la Puríssima Constitució que deia en Cruyff, i a Barcelona, quan tornés hi havia l’Otger amb qui podia comentar les darreres històries i jugades.

Obrir la porta del carrer i veure retolat en gran a la “bôite a lettres”, a la bústia, el seu nom i el meu. El pes se m’ha fet insuportable, m’ha envaït la tristesa que feia temps que no m’acompanyava. Obrir la porta, i ja no se sent l’olor de tabac, ni hi ha res que en denoti la seva presència al pis (ni la seva absència); només una bossa de llapis a un dels calaixos del bufet i un casc de motocicleta...

I parlo amb la mare, i coincidim que tot i la distància, l’absència d’ingressos regulars i la bona voluntat; penso que va poder ser feliç aquí.

El pis no deixa de ser un quart pis, a davant de la Plaça Cassanyes. On hi ha mercat tota la setmana, el que en francès diuen 7J/7J.

Just arribats em sorprèn redescobrir el cel, avui grisós dels núvols que el cobreixen, a Barcelona no tinc l’oportunitat de veure aquests cels, ni els núvols ni molt menys el Canigó, que des de casa se’n veu un bocí encara vestit de blanc. I el clima tot i estar tapat, no deixa de ser un ambient sec.

Se’m fa estrany parlar d’ell com si fés anys que no hi és quan amb prou feines fa quatre mesos de la seva absència. 

Si puguessis dir-nos tot allò que ens haguessis hagut d’explicar, si haguessis fet les confidències quan les tenies a la punta de la llengua. Si ens haguessis comentat les teues voluntats. 

Tristament ens va deixar sense rebombori, potser sense massa soroll, ni reconeixement... I encara no hem pogut plorar-te com t'haguessis merescut.