Espanya ens roba?, o el Dret a saber?.
Possiblement com més avancem en la línia temporal d’una
amenaça anomenada consulta, ens veurem que els mitjans van prenent part cada
cop de manera més clara i vehement per trencar o per mantenir les estructures,
que tot quedi igual, fins i tot l’”statu quo” dels que hi ha a dalt, que no
volen perdre les prerrogatives que tenen. Alguns mantenint-se a dalt des de
1939, i els polítics d’aquí,
a canvi de petits favors han acceptat, tolerat i fins i tot reclamat. (d’això se’n pot dir de dues maneres una
eufemística: prevaricar (prevaricare: anar pel camí tort) o d’una manera
planera: ser corruptes i seguidistes.
Durant molt de temps des de sectors propers a l’independentisme
s’ha dit que “Espanya ens roba”, i certament es pot dir que Espanya, com a
estat, és un mal administrador (la Generalitat hores d’ara és un mer
administrador dels funcionaris que li han traspassat, però que molts cops també
ha gestionat de manera ben trista i galdosa les seves partides pressupostàries
TVC ha reduït 100M€ el pressupost i tampoc s’hi ha notat tant...) que no vol
entendre què per tirar endavant s’ha d’afavorir l’economia productiva, no AVE’s
a pobles perduts de Terol o Lugo (que tenen dret a uns bons mitjans de
transport) però que els seus empresaris hagueren agraït molt més haver disposat
de bones línies fèrries per reduir costos a l’hora de transportar productes cap
a les grans megalòpolis que hi ha a la península, principalment industrials i
que són “importadors” nets de productes de primera necessitat.
S’hagués entès d’una altra manera que si Bankia és un mal banc
i que el seu problema era “sistèmic”, no hagués calgut abocar-hi diners de tots
els contribuents de l’estat per salvar-la (i a sobre no haver-la nacionalitzat).
És també preocupant que darrera un “Espanya ens roba”, els
que encunyaren el terme es referiren únicament a termes fiscals. Mentre que
intencionadament els dirigents del Partit Popular de Catalunya, encapçalats per
l’Alícia Sánchez Camacho, hi afegeix les balances comercials, per crear un “totum
revolutum”.
La resta d’Espanya és una compradora neta de productes, però
això vol dir que hi ha una economia productiva que es prou competitiva com per
poder vendre a la resta de l’estat, però aquests ingressos que provenen de la
resta de l’estat també han de tributar i també engreixen l’erari públic. Fins a
cert punt, recordo no fa gaire l’explicació de “Sala i Martin”, on indicava en
un exemple molt alliçonador:
“un senyor entra a una botiga i furta en una distracció del
propietari 100€, l’endemà torna a la botiga i fa una compra de 100€; la pèrdua
neta segueix essent 100€ (monetàriament o en producte), però en cap cas l’ingrés
dels diners fa que hi hagi guany”.
per a ser honest també he de publicar l'enllaç del PPC, doncs ací el teniu:
Però m'assalten els dubtes en moltes de les coses que ens fa saber la cap dels populars, perquè és igual d'infame no lluitar contra la crisi econòmica que destinar diners de RTVE (pressupost públic) per anar a "Eurovisión" (en una aparició pública de la representant al certamen d'anys enrere afirmà que l'escenari havia costat prop de 3 milions d'Euros). Que ens parli que Mas Colell no ha elaborat els pressupostos; ben cert; però tampoc no hi havia resposta des del govern central per part de Montoro i De Guindos, amb la capacitat de dèficit que li autoritzarien a la Generalitat.
Tampoc no en diu res de la proposta electoral on el PPC proposava la modificació de la llei de finançament (LOFCA). (ací un extracte del programa electoral: "Trabajaremos para conseguir un nuevo sistema de financiación singular para
Cataluña, que responda al objetivo de resolver el problema sistemático de insuficiencia financiera de la Generalitat para atender a sus competencias. Esto lo haremos mediante el incremento de los impuestos cedidos y de la participación en la cesta de impuestos, en el marco de un modelo propio con capacidad normativa, dentro del régimen común de la LOFCA. Este modelo permitirá, mediante el establecimiento de fórmulas de colaboración entre la Agencia Tributaria de Cataluña y la Agencia Estatal de la Administración Tributaria, la gestión, recaudación, liquidación e inspección de la totalidad de los impuestos propios, cedidos y transferidos.
3. Aseguraremos que el nuevo modelo de financiación respeta el principio de ordinalidad, el cual garantiza el mantenimiento de la posición catalana respecto a su propia renta per cápita, para que no se altere la posición relativa de Cataluña respecto del resto de comunidades autónomas después de aplicar el mecanismo de nivelación. También el principio de solidaridad, entendiendo que éste ha de ser finalista, para no perjudicar la capacidad de crecer y de competir de la economía catalana"
Cataluña, que responda al objetivo de resolver el problema sistemático de insuficiencia financiera de la Generalitat para atender a sus competencias. Esto lo haremos mediante el incremento de los impuestos cedidos y de la participación en la cesta de impuestos, en el marco de un modelo propio con capacidad normativa, dentro del régimen común de la LOFCA. Este modelo permitirá, mediante el establecimiento de fórmulas de colaboración entre la Agencia Tributaria de Cataluña y la Agencia Estatal de la Administración Tributaria, la gestión, recaudación, liquidación e inspección de la totalidad de los impuestos propios, cedidos y transferidos.
3. Aseguraremos que el nuevo modelo de financiación respeta el principio de ordinalidad, el cual garantiza el mantenimiento de la posición catalana respecto a su propia renta per cápita, para que no se altere la posición relativa de Cataluña respecto del resto de comunidades autónomas después de aplicar el mecanismo de nivelación. También el principio de solidaridad, entendiendo que éste ha de ser finalista, para no perjudicar la capacidad de crecer y de competir de la economía catalana"
Segur que aquest és el programa del PPC? Sí, l'és:
Apunt del 23 de juny 2013: http://m.vilaweb.cat/noticia/4126920/20130619/pp-fica-pota-intentant-desacreditar-sala-martin.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada