dimecres, 19 de juny del 2013

FMI i les rebaixes salarials.



Realment puc pensar molt sobre com estem governats en aquests moments, però les decisions que ens refereixen a la majoria de tots nosaltres, a través dels comentaris de persones influents que decideixen pels seus propis interessos fa pensar que no tenim sortida.

La reunió avui del FMI a Madrid amb els governants, per part dels homes de negre han trobat una fàcil sortida a la crisi, per a la creació de llocs de treball: abaratir l’acomiadament i rebaixar els sous, i això farà que es creïn llocs de treball!?
De debò ens n’hem de refiar d’uns subjectes que hores d’ara han reconegut que la gestió feta a Grècia no és la millor que podien haver fet?

No ho entenc. Quan hi ha una gran majoria de la gent que en aquests moments està pagant hipoteca, perquè en el moment de la bombolla, aquell qui no era propietari (semblava que no fos ciutadà), que molts d’aquests estan lluitant mes a mes per poder fer front als pagaments amb les entitats d’estalvi.
Realment, si s’apliqués la recepta dels homes de negre, la crisi social serà molt més greu del que estem vivint, ja que la medicina aplicada empeny a milers de famílies a la precarització total de les fonts d’ingressos, més encara que el que es dona avui per avui.
Com podran pagar hipoteques de 800€ si només en cobren 400€? Només hi ha una opció possible a aquesta recepta imposar per llei que no pugui haver-hi cap més desnonament, argumentant tot allò que es pugui argumentar. I reduir els deutes bancaris a la meitat, de manera que la banca haurà d’assumir minusvalies reals per béns immobles que van sobrevalorar. I recalcular milions d’hipoteques per a evitar el col·lapse, però no de l’estat, sinó de la societat.
El fet però es que la banca no s’hi avindrà i llavors només hi ha una opció si l’estat és valent, es col·lectivitzar (potser el terme és massa comunista), estatalitzar tota la banca que no vulgui avenir-s’hi.
Potser la situació és més preocupant  del que ens volen fer creure, però quina solució ens permetran prendre?
Quan una persona res no te, tampoc hi te res a perdre. Això haurien de tenir-ho en compte (i més encara quan Blesa suposadament s’embutxaca 50 milions i l’Audiència Provincial de la Comunitat de Madrid, anul·la la interlocutòria del jutge).
Sempre s’ha dit que quan la gent no fa justícia, la gent se la pren per la seva mà. I la darrera frase lapidària, és la de les lleis injustes cal combatre-les. Potser s'haurà de fer el mateix en la recepta econòmica. Quan el SMI és de 640€ al mes.

Estic amoïnat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada