Un s’adona que realment el que succeeix a les Espanyes és que tot funciona a base d'improvisacions. De vegades un pot arribar a pensar que les coses funcionen per la divina providència, però per això un ha de ser creient, fet que jo no ho sóc gaire.
Veus que hi ha una gran vaga de braços caiguts d'uns controladors aeris, que tenen responsabilitats i són imprescindibles, però això no vol dir que no hagin d'ajustar-se el cinturó com ho fa la resta del planeta.
Quan tothom diu de retallar salaris, ells demanen unes pujades fins al 2014 que van d'un 4 a un 10%. I, aprofitant un pont que hi ha tarifes barates d'avió i que hi ha unes dues-centes mil persones que volen viatjar, decideixen fer una vaga de "braços caiguts". Tot això just el dia que el Consell de Ministres decidí de privatitzar un 49% de l'empresa pública.
Potser la raó principal (de què) és que es volen congelar les pagues extraordinàries d'uns 480 M€, que afecten a un col·lectiu d'uns tres mil treballadors (és a dir una prima anual de 160.000€ per cadascun d'ells!)
Em recorda una mica el què va passar amb el Govern de Felipe González, qui començà a privatitzar "les joies de la corona", per una raó poderosa, Europa així ho havia manat ("Europa dixit?"). El fet és que, mentre el govern complia escrupolosament la doctrina comunitària, i començaren les privatitzacions, els ingressos públics dels beneficis que donava el grup INI, que passaven al pressupost general de l'estat, ara anaven a mans de particulars i empreses privades amb consells d'administració posats a dit i blindats.
El més curiós de tot és que a Europa hi ha empreses públiques o participades. Això ens fa pensar que el liberalisme salvatge només s'aplica aquí. Cal recordar que EDF, GDF, RuhrGaz-E.On, Enel encara són empreses públiques.
Em sap greu que l'aplicació d'aquestes normatives només afecten a alguns alhora de complir-les. Recordo que al Matí de Catalunya Ràdio amb Antoni Bassas, tenia dos col·laboradors de luxe, l'un Josep M. Ureta i l'altre Fabià Estapé. Gairebé setmanalment en el seu episodi de radiofònic l'exrector de la Universitat de Barcelona i Comissari Adjunt de los "Planes de Desarrollo" de Laureano López Rodo, insistia que les joies de casa només es poden vendre una sola vegada, mentre que si les llogues en reps el lloguer mensualment.
Segurament ara el govern ho hauria fet d'alguna altra manera, potser molt més global. Una privatització a l'estil de Criteria Caixa Corp. Un gran conglomerat que gestionés tot allò que era rendible.
Però mentre aquí s'ha venut, altres països, que no tenien urgències, encara són propietaris de grans multinacionals que curiosament segueixen sent empreses públiques.
D'això popularment se'n deia "Vendre la casa i anar a lloguer".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada