dijous, 9 de desembre del 2010

Sort que tenim mala memòria

La humanitat com a tal té, tenim mala memòria. Tenim mala memòria per qüestions climàtiques, cada any sento dir aquest any no plou tant com l'any passat. O fa més fred o fa més calor que l'any passat...
Però es pot saber del cert ja que avui en dia les dades estan desades implica que poden ser recuperades i rememorades.
Sovint per això penso que hi ha el gran germà, que tant ens va avisar George Orwell, on canvien les dades desades perquè en el moment adient, concordin amb les opinions d'ELL. Perquè si no, sovint ens enfadaríem amb allò que realment ha passat o amb allò que han fet, o han dit en nom nostre. I no obviar-ho i qui dia passa any empeny.
Sí, som més feliços sense haver de pensar en el passat i en rememorar allò que van fer els altres ahir, i que avui en dia de ben segur que són retrets. (en la memòria em vé al cap curiosament els amos de la Hispano Suiza, embrió de la extinta Pegaso, que foren expropiats per la República, van fer la Guerra amb Franco, aquests els retorna la fàbrica i els la torna a expropiar. I per això van fer la guerra contra aquells que expropiaven?; si ho hagués arribat a saber de ben segur s'hagués quedat a casa seva!)

Es curiós la poca vergonya que tenen tots plegats, començant pels polítics que diuen una cosa i després en fan moltes altres que els posen en evidència i esperen que quan vingui la campanya electoral fem tabula rasa, i els donem altre cop confiança cega.

Un altre cas també polític és allò que en diuen en castellà "donde dije digo, digo Diego" i com he llegit a la gran xarxa, "on dic dic, vull dir Dídac".

La raó d'aquesta crítica és la manca de memòria, on els fets polítics s'obliden, de la mateixa manera que la gent oblida allò que ha sopat, o quina pasta de dents compra habitualment.
Funcionem de manera automàtica.

Això ho aprofiten els polítics per a governar-nos, sense que posem massa oposició a les seves decisions. Un cas que obrí moltes ferides darrerament fou l'excarceració de l'etarra "De Juana Chaos". Que segons el codi penal Franquista, vigent quan cometé aquests assassinats la pena màxima s'acumulava i tenia dret a redempcions parcials per feines i bona conducta.
Va sortir de la presó, i marxà a Irlanda i a hores d'ara se'l cerca per un suposat delicte d'enaltiment del terrorisme, que fins a cert punt és dubtós que hagi dut a terme ell. Ja que se li imputa l'autoria d'una carta que es llegí al seu poble natal.

Doncs com que la opinió pública a Espanya, estaven en contra d'ell, es va intentar filtrar informacions de manera que semblessin càrrecs reals pels quals allargar la pena del reclús.
Teòricament un estat de dret ha de protegir al ciutadà, un cop ha complert la condemna, però ens trobem que hi ha casos que no tenen sortida, pel que representen com són els atemptats terroristes.

Ah, qui recorda ara quan Yitzak Shamir, a través de l'Irgun, van ser primer terroristes contra britànics i palestins, i posteriorment la milícia es convertí en l'embrió de l'exèrcit hebreu?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada