En un dels mítings em vaig trobar amb un antic conegut, i tenia el malnom de l'Uri Geller, coincidint amb l'auge del grup de música que cantava una bonica cançó...
Ara bé l'autèntic, era conegut com a mentalista, capaç de doblegar culleres d'acer inoxidable amb el poder de la ment; amb un toc suau, sense força era la ment qui era la que feia la força. I sobretot es feu famós per haver pogut fer-ho a través de les ones hertzianes, és a dir com a convidat d'un programa que presentava a l'època un periodista anomenat JM Iñigo, reconegut pel seu mostatxo.
Sembla per això que el poder atrau, sobretot a algun tipus de gent. És normal que quan hi ha una possibilitat d'accedir a cotes de govern, les llistes dels partits s'omplen, però no per aquells fundadors, sinó per gent que s'hi apunta per la inèrcia dels esdeveniments.
És ben curiós quan ERC estava en índex positius, tothom s'hi apuntava; és l'anomenat apuntar-se a cavall guanyador. Però a hores d'ara el cavall que era pollí ha esdevingut un rossí, i ni llimant-li les dents el volen comprar.
Potser també és hora que els que expulsen s'adonin que només la unitat permetrà aconseguir els fins pretesos. Si haguessin permès les dissensions dins del partit a hores d'ara no parlaríem de dos grups clarament sobiranistes i un tercer de comparsa...
Reagrupament amb en Carretero i SCI amb Laporta, Uriel, López Tena, Strubell... tots junts i dins d'ERC, de ben segur seria un altre el panorama. Parlaríem de més de 360000 vots (uns 16 diputats).
Una veu decidida per una finalitat, un vot per dur-la a terme! I veritablement la por a les Espanyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada