Aquest migdia he tingut una edificant xerrada amb una companya que havia de matricular-se d'un cicle de conferències (que a hores d'ara no sé si ha trobat o no plaça per a fer-ho). I hem tingut un dinar informal.
Informal pel lloc triat: la gespa de la facultat
Informal pel contingut del dinar: entrepà de truita de patates, cervesa Voll, per part meva; i un grapat de cigarretes per part seva.
El dinar com gairebé qualsevol dinar entre col·legues ha estat ple de matisos i de punts de vista que realment m'han omplert els dubtes, i em quedaran dues obligacions pendents successives en el temps: Anar a Sutton i si com diu ella "pillo", els pagaré un àpat a ella i a la seva parella.
Els afers tractats han estat de tot tipus de caire, a banda que diu que no ha conegut mai ningú tant estrany (m'ho prendré com una lloança), però com ja he escrit en altres documents en la meva vida he tingut dos grans vicis la família, que m'ho ha donat tot (i jo ho he donat tot per ella -crec) i la política que un pèl més i m'ho pren. (crec que era un anunci del Bassat amb en Cruyff)... Tant és, li deia que no estic preparat per viure en aquesta societat i que l'única cosa que em lliga aquí són els estudis, un cop acabat fora!
No estic disposat a viure amb una societat d'un consum de qualsevol cosa com a idea de lleure, ketamina, cocaïna, cristall, alcohol, tabac...
Sóc una persona moderada en el consum de begudes espirituoses, he begut en excés, sí i tant! però no vol dir que ho faci cada setmana, ni tant sols un cop al mes.
Fumar, sí i tant que he fumat, tabac negre, ros, cigars, havans... però mai estupefaents!
I faig retrospectiva, de la distància que tinc amb la meva generació i les futures. I no hi tinc nexes d'unió, ni música, ni lleure, ni maneres de pensar.
Sóc calmat i pausat, moderat i reflexiu... I amb aquesta carta de presentació no hi ha similituds amb altres tipus de gent, i menys a la meva edat.
És curiós, si més no que la vida sigui tant diferent respecte als joves que veig a la facultat (puc arribar a imaginar-me com aquests solters que acompanyen a la mare a comprar al mercat fins a la fi dels seus dies, tot i que no és el meu leitmòtiv, però si cal es fa).
Recordo com moltes assemblees maratonianes, però a l'hora del lleure dels altres jo estava treballant amb ells i per ells (jo no bevia per poder desmuntar la festa... barrils, neveres, tiradors, barbacoes... i tot controlat fins i tot la despesa i el control posterior de la subvenció quan teniem dret a demanar-la)...
Ara no es pot dir que estigui en una jubilació daurada, però si jubilat.
Informal pel lloc triat: la gespa de la facultat
Informal pel contingut del dinar: entrepà de truita de patates, cervesa Voll, per part meva; i un grapat de cigarretes per part seva.
El dinar com gairebé qualsevol dinar entre col·legues ha estat ple de matisos i de punts de vista que realment m'han omplert els dubtes, i em quedaran dues obligacions pendents successives en el temps: Anar a Sutton i si com diu ella "pillo", els pagaré un àpat a ella i a la seva parella.
Els afers tractats han estat de tot tipus de caire, a banda que diu que no ha conegut mai ningú tant estrany (m'ho prendré com una lloança), però com ja he escrit en altres documents en la meva vida he tingut dos grans vicis la família, que m'ho ha donat tot (i jo ho he donat tot per ella -crec) i la política que un pèl més i m'ho pren. (crec que era un anunci del Bassat amb en Cruyff)... Tant és, li deia que no estic preparat per viure en aquesta societat i que l'única cosa que em lliga aquí són els estudis, un cop acabat fora!
No estic disposat a viure amb una societat d'un consum de qualsevol cosa com a idea de lleure, ketamina, cocaïna, cristall, alcohol, tabac...
Sóc una persona moderada en el consum de begudes espirituoses, he begut en excés, sí i tant! però no vol dir que ho faci cada setmana, ni tant sols un cop al mes.
Fumar, sí i tant que he fumat, tabac negre, ros, cigars, havans... però mai estupefaents!
I faig retrospectiva, de la distància que tinc amb la meva generació i les futures. I no hi tinc nexes d'unió, ni música, ni lleure, ni maneres de pensar.
Sóc calmat i pausat, moderat i reflexiu... I amb aquesta carta de presentació no hi ha similituds amb altres tipus de gent, i menys a la meva edat.
És curiós, si més no que la vida sigui tant diferent respecte als joves que veig a la facultat (puc arribar a imaginar-me com aquests solters que acompanyen a la mare a comprar al mercat fins a la fi dels seus dies, tot i que no és el meu leitmòtiv, però si cal es fa).
Recordo com moltes assemblees maratonianes, però a l'hora del lleure dels altres jo estava treballant amb ells i per ells (jo no bevia per poder desmuntar la festa... barrils, neveres, tiradors, barbacoes... i tot controlat fins i tot la despesa i el control posterior de la subvenció quan teniem dret a demanar-la)...
Ara no es pot dir que estigui en una jubilació daurada, però si jubilat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada