He decidit intentar aprofitar les hores mortes entremig de dues classes i aquelles casualitats de la vida, em trobo a l'Irene, la noia més encantadora de l'Alguer; que m'ha dit que ja fa set anys que va passar per la facultat. (set anys com set punyalades en el temps). Quins records!
M'ha estat explicant una miqueta de les seves activitats i iniciatives però és curiós, el cor m'ha fet un sobresalt. Com quan veig a l'Alícia per la facultat (o pel carrer) el cor em fa un bot i te ganes de sortir a passejar, però perquè?
En el cas de l'Irene perquè es una coneguda, que amb temps i una canya passaria a ser bona amiga; sinó fos perquè sempre va enfeinada d'ací a l'Alguer de l'Alguer ací.
Ara mateix diu que ha d'acabar una feina becada per l'IEC i quan la finalitzi anirà dissabte a Solsona als carnavals (a veure el pixa-rucs) però bé no sé si ho ha entès o sap d'aquesta tradició.
Hem parlat uns minuts però no podia acabar-me de concentrar com si alguna cosa més m'obligues a observar-la, i contemplar com s'havia maquillat amb el pòmul de la dreta més maquillat que el de l'esquerra, rimmel, ombra d'ulls... amb delicadesa però amb insistència...
Ens hem posat una miqueta al dia (i m'ha comentat que el novembre hi haurà una reunió de clubs excursionistes a l'Alguer)... a veure si podré escapar-m'hi?.
Pel que fa a l'Alícia és una reflexió que hauré d'analitzar més profundament però sembla com si li hagués agafat por, de que amb un somriure acabi de desfer tots els anhels que encara conservo en el fons del meu record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada