És ben curiós que l'altre dia a la feina hi hagué una desfilada de models en roba íntima i roba de bany; tot un grapat de noietes que van tenir la gosadia de desfilar davant d'un públic gairebé famolenc de veure noies poc vestides (jo possiblement també hauria d'incloure-m'hi).
En els moments previs tant el Víctor com jo varem notar una presència d'entre el públic; no, no era ningú conegut, no era ningú que hagués de fer alguna cosa excepcional... Era la Kate.
Va començar la desfilada i els flaixos omplien l'Ateneu, les noies passejaven amb models atrevits (alguns fins i tot difícils de portar) però tot i així seguien endavant amb allò previst. I al cap de mitja hora tot era acabat.
Fou el segon moment de feina; i una hora més tard només quedaven les dissenyadores i el grup d'animació per ordinador a la sala. Moment en què ens quedarem xerrant amb aquella noia que havia aconseguit enlluernar-nos, havia assolit el que en alguns casos les models no havien reeixit: que els nostres ulls es clavessin en ella.
No era una noia alta, amb formes prominents, ni excepcionalment voluptuosa. Era simplement ella.
Asseguda a un tamboret a tocar del taulell, es presentà: Kate, de pare escocès i mare (suposadament catalana), que estava en l'apartat d'audiovisuals de l'escola de disseny i gravaven continguts per a poder omplir el canal per internet que havien creat.
Era excepcionalment dolça en les formes i en el to, i realment ens atreia molt més per la seva forma de fer que aquelles noies esprimatxades i altes que havien desfilat mostrant amb picardia aquelles peces de vestit. I va saber greu no seguir la festa, i anar amb ella fins on m'hagués demanat però encara sóc reflexiu en el comportament i amable en la mirada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada