Ahir divendres, abans d'intentar sobreviure en el dia a dia habitual (estudis-feina-festa-casa), vaig intentar resoldre un afer que m'omplia hores sense solució: com donar d'alta un servei de llum que ja està donat d'alta o com fer un canvi de nom d'un comptador que no existeix...
Finalment em vaig adonar que és com picar ferro fred, és millor cercar una forja i escalfar una mica allò què es vol trempar...
A continuació van ser hores estranyes, ho dic perquè de vegades te n'adones de les mirades femenines com si fossin confessions a cau d'orella, és a dir: "avui porto trampa, però em fa pujar la copa i sembla que en tingui més"; o "m'he posat uns megatalons als peus i estilitzen la meva cama".
Però no volen adonar-se'n que els puja la copa d'una talla menuda i els estilitza la cama; fet que no vol dir en cap cas que no sigui sensual o atractiva; però cadascun hauria de ressaltar allò que cal que sigui tingut en compte, en comptes del pit els ulls, en comptes d'estilitzar la cama amortir la imatge d'unes natges excessives...
En arribats a la feina jornada senzilla de poca feina (a excepció del reguitzell de flors d'un pom inabastable: (per salut mental del cafeter, es podrà prohibir els escots i els pantalons/vestits/malles ajustats)... Tot i que pugui semblar taliban, almenys no suposarà equívocs.
I finalment avui, que malgrat la meva intenció simple de passar una estona a l'antic barri del bar, ha suposat passar-hi més de sis hores i un greu estat etílic (a cada paraula que escric, comporta revisar-la dos cops pels errors tipogràfics derivats de l'alcoholització).
Sort que només hi he anat a fer un cafè...
I m'hi he passat sis hores!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada