Prova d'amor

De vegades m'agradaria que no se m'entelessin els ulls perquè sovint fa semblar que ets massa emotiu; i per tant dèbil. Però de vegades és molt millor que expressar una paraula, alguna d'aquelles frases fetes que tots tenim en la memòria recent i gairebé intuïtiva.

Avui parlant amb ma mare (capficats per la seva diabetis) em deixa anar un "jo ja tinc l'edat i tinc la maleta feta per marxar, amb la consciència tranquil·la i has de tenir present, sent com sóc creient, tinc la certesa que hi ha un enllà, l'únic que em sabrà greu es no poder estar aquí, amb tu"...

De ben segur són les paraules més belles que una persona pot dir-li a una altra, fins i tot una prova d'amor, més enllà de les relacions maternofilials que ens uneixen.

I em fa pensar massa, en aquestes maleïdes dates on tots recordem aquells que ens falten perquè la publicitat, la societat o el temps lliure i de reclusió a casa fa que tinguem temps per recordar-nos-en. Aquell avi, oncle, cosina que ja no pot compartir les seves històries al voltant d'una taula farcida exhaustivament de menges exagerades i inacabables.
"Si en vols més digues-ho que a la cuina n'hi ha més", és la frase recurrent de les mestresses de casa que han guisat durant hores per fer el dinar de Nadal. (Escudella, Carn d'Olla, Pollastre... em fa mal el païdor només de pensar-hi!), neules, torrons, massapans i neules: el sucre fins a Alfa del Centaure...

Potser en aquests moments em preocupa més el "menfotisme" de ma mare que no pas saber que es morirà, tothom en un moment donat ha de deixar d'existir, fins i tot aquestes paraules es faran ràncies i ningú no les entendrà per molt que sobrevisqui la xarxa. És l'evolució i el recull bíblic "Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d'on vas ser tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs", és la forma més clara de poder explicar-ho sense haver de divagar.