Els resultats postelectorals han estat d'allò més entretinguts, el PSC fent autocrítica i dient que en Montilla l'havien d'haver retirat abans, el partit dient que necessita regeneració i proposant a una Ministra de Defensa per a dirigir el partit.
Mantenir com a candidat l'Hereu per a les eleccions de Barcelona, que tot i els elogis públics que li ha transmès la Pilar Rahola, rarament aconseguirà reeditar el govern al "cap i casal" de Catalunya.
D'altra banda a ERC, es nota que han estat sempre més propers al poble perquè a l'hora de fer la matança s'hi posen tots, encorbatats i tot. Primer l'ex-Secretari General fa una sagnia a RAC1 i en Ridao, l'home del Partit a Madrid; el crida a files, dient que els problemes interns s'han de resoldre al si del partit.
El més curiós per mi ha estat la pamema que han muntat dins de CiU, oferint el càrrec de Conseller en Cap a l'Emperador de la Carrera de San Jerónimo. Un home clarament de Madrid, l'home del que sempre s'ha rumorejat que desitjava emular a Francesc Cambó, presidir el Ministeri de Foment.
Normalment es podia dir que hi havia una predisposició per part dels polítics de pujar. Recordo de ben menut que el que havia estat batlle de la ciutat de Barcelona, Narcís Serra; deixà el càrrec a Pasqual Maragall, per fer-se Ministre de Defensa. En Maragall deixà la plaça de Batlle acabada de guanyar a un desconegut i més que conegut Clos, que pujà també a un Ministeri de Madrid, d'allà ambaixador i finalment delegat de la Vivenda per la ONU.
Casos excepcionals, el ministre d'atur Corbacho, que deixà el ministeri per donar suport a Montilla, qui havia abandonat el Ministeri d'Indústria Comerç i Turisme per fer-se candidat a la Presidència de la Generalitat. (de poc els ha servit la rellevància a Madrid per obtenir bons resultats a les eleccions a la Generalitat).
I per acabar-ho d'embolicar el PSC no li accepta la dimissió com a Primer Secretari del partit fins que no passin les eleccions municipals on Hereu serà el candidat per Barcelona!!! (MaredeDéuSenyor!)
Finalment al Mas li segueixen dimitint i fugint els millors, David Madí de l'ala Opusista de CiU, a partir d'ara i havent cercat la seva família, el podria anomenar el repentinat o l'afaitat (perquè d'una banda propietaris de Floïd i de l'altra banda de la família, The Colomer Group.
Daniel Osàcar, també encarregat de finances també plega...
Per un moment sembla que la nau un cop ha arribat a port, ja es pot enfonsar?!!!
És sabut que les rates abandonen el vaixell abans d'enfonsar-se
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada