De vegades recordant episodis d'una joventut viscuda i no distant, me n'adono que la memòria va interconnexionant fets per a no oblidar-los, de manera que et són partícips durant el recorregut de l'existència, sí potser sembla estrany i la gent parla que en morir-se veu la seva vida, però jo penso més aviat dels episodis més o menys distants en el temps que apareixen com un flaix i re-il·luminen la memòria i la ment (en molts casos suavitzant les situacions) però en molts d'altres recordant-los amb nostàlgia.
Durant aquest estiu m'han aparegut, com un record proper el dia de reis on anàvem a cercar-los a casa dels avis, que vivien lluny de l'Hospitalet de Llobregat com il·lusionats obríem el balcó i allà hi eren dos regals o de vegades més i tot. Un dinar ràpid i altre cop cap a la barriada.
He recordat els estius a Cubells, poble de marca, del secà de la Noguera, dels seus correfocs i de la festa major, de la pluja per la mare de Déu d'agost i la posterior caça de caragols, de quan anàvem a l'esquerpa muntanya (pre-Montsec) i recollíem herbes remeieres i aromàtiques i de com les assecàvem al lloc on antigament havia estat l'estable de la casa.
He visionat un cop i un altre els estius a Palamós, amb la pesca, amb la paciència del pare (qui m'acompanyava cada vesprada).
De com amb setze anys vàrem anar a Carcassona amb els companys de l'escola d'FP, per fer la ruta càtara, de com a Montsegur un es va fotre de cap en intentar rodolar muntanya avall; de la visita al castell de Puigvert (Puyvert) i del que digué una professora...
No ho entenc tots els records em flueixen com una Déu d'aigua inacabable, i jo no puc sadollar-me amb tots aquests fets; tinc la sensació que volen desaparèixer i per això m'avisen.
Molts records que vénen de films familiars fets en setze mil·límetres, algunes fotos desenfocades i alguns episodis (molts de la memòria)...
De vegades recordo, analitzo i faig un farcell amb tot allò viscut, distant i proper; i veig que hi ha coses que jo mateix sense qui hi hagi un clar lligam les lligo i en faig un conglomerat. M'explicaré l'altre dia vaig tenir una agradable conversa amb una amiga; la meva primera intenció en arribar a casa va ser escriure un post sobre el meu monòleg i el seu diàleg (de vegades em poso a parlar i no tinc aturador, i d'altres no se m'acut res més que parlar d'economia amb les dones, com a tema recorrent i, a menys que no sigui economista el fet esdevé catastròfic); però passada l'estona vaig decidir que no en faria un post i ací lliga amb el què digué la professora, des de dalt del castell de Carcassona; li vaig demanar si no volia fer una fotografia d'allò que estava veient, la seva resposta fou clara: "prefereixo tenir-ne un record a la memòria".
Durant aquest estiu m'han aparegut, com un record proper el dia de reis on anàvem a cercar-los a casa dels avis, que vivien lluny de l'Hospitalet de Llobregat com il·lusionats obríem el balcó i allà hi eren dos regals o de vegades més i tot. Un dinar ràpid i altre cop cap a la barriada.
He recordat els estius a Cubells, poble de marca, del secà de la Noguera, dels seus correfocs i de la festa major, de la pluja per la mare de Déu d'agost i la posterior caça de caragols, de quan anàvem a l'esquerpa muntanya (pre-Montsec) i recollíem herbes remeieres i aromàtiques i de com les assecàvem al lloc on antigament havia estat l'estable de la casa.
He visionat un cop i un altre els estius a Palamós, amb la pesca, amb la paciència del pare (qui m'acompanyava cada vesprada).
De com amb setze anys vàrem anar a Carcassona amb els companys de l'escola d'FP, per fer la ruta càtara, de com a Montsegur un es va fotre de cap en intentar rodolar muntanya avall; de la visita al castell de Puigvert (Puyvert) i del que digué una professora...
No ho entenc tots els records em flueixen com una Déu d'aigua inacabable, i jo no puc sadollar-me amb tots aquests fets; tinc la sensació que volen desaparèixer i per això m'avisen.
Molts records que vénen de films familiars fets en setze mil·límetres, algunes fotos desenfocades i alguns episodis (molts de la memòria)...
De vegades recordo, analitzo i faig un farcell amb tot allò viscut, distant i proper; i veig que hi ha coses que jo mateix sense qui hi hagi un clar lligam les lligo i en faig un conglomerat. M'explicaré l'altre dia vaig tenir una agradable conversa amb una amiga; la meva primera intenció en arribar a casa va ser escriure un post sobre el meu monòleg i el seu diàleg (de vegades em poso a parlar i no tinc aturador, i d'altres no se m'acut res més que parlar d'economia amb les dones, com a tema recorrent i, a menys que no sigui economista el fet esdevé catastròfic); però passada l'estona vaig decidir que no en faria un post i ací lliga amb el què digué la professora, des de dalt del castell de Carcassona; li vaig demanar si no volia fer una fotografia d'allò que estava veient, la seva resposta fou clara: "prefereixo tenir-ne un record a la memòria".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada