Ella en la seva desídia, manca d'interès o pel fet que no em creu, no m'ha respost...
En cert sentit estic angoixat de no haver-li pogut dir en persona, però no em va oferir aquesta possibilitat.
D'altra banda, i a més a més em sap greu, però no ha entès que no jugo amb ella, que el que dic tot i la manca de mitjans és real i que en cert sentit estimo com és (o potser només com crec què és, no ho sé, maleïda dopamida!).
En aquests moments donat el cansament que acumula el meu cos, no sabria expressar-me adequadament i menys en veure que el mail a les 3 a.m. resta buit de la seva resposta (i independentment de quina fos, tindria una resposta; un sí o un no).
Mentre que ara estic pendent de l'apatia més intensa per part d'ella... espero que demà al matí n'hagi pogut treure l'entrellat.
Sinó li daré el meu mòbil o que em vingui a veure a la feina... o no ho sé!
PS: perdona Joan però no he estat del tot sincer, li vaig dir per missatge, perquè és l'únic contacte que em donà. Si, possiblement hagués hagut d'entendre que era una forma de donar-me llargues. Però no vull pensar tant!
Una abraçada a als lectors que em queden!
En cert sentit estic angoixat de no haver-li pogut dir en persona, però no em va oferir aquesta possibilitat.
D'altra banda, i a més a més em sap greu, però no ha entès que no jugo amb ella, que el que dic tot i la manca de mitjans és real i que en cert sentit estimo com és (o potser només com crec què és, no ho sé, maleïda dopamida!).
En aquests moments donat el cansament que acumula el meu cos, no sabria expressar-me adequadament i menys en veure que el mail a les 3 a.m. resta buit de la seva resposta (i independentment de quina fos, tindria una resposta; un sí o un no).
Mentre que ara estic pendent de l'apatia més intensa per part d'ella... espero que demà al matí n'hagi pogut treure l'entrellat.
Sinó li daré el meu mòbil o que em vingui a veure a la feina... o no ho sé!
PS: perdona Joan però no he estat del tot sincer, li vaig dir per missatge, perquè és l'únic contacte que em donà. Si, possiblement hagués hagut d'entendre que era una forma de donar-me llargues. Però no vull pensar tant!
Una abraçada a als lectors que em queden!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada