Vés que vinc!!!

La darrera volta que vàrem quedar en Joan, en Sergi i jo per dinar. (I com va sent costum anàrem a la Tramoia), vàrem analitzar l'actualitat política, esgranada com si d'una magrana es tractés, i encertàrem en moltes de les afirmacions que avui en dia sostenim.

La mancança que podem tenir de personatges com Trias Fargas, que era un polític liberal, dels de debò. Que parlava liberalisme, juntament amb justícia social. Que parlava de proporcionalitat entre ingressos i despeses i la seva afectació en les conurbació metropolitanes (i realment omple de satisfacció llegir "El Precio de la Libertad" de Destino. Que permet comprovar que des del 1972-74 les coses ben poc han canviat. 

Al llibre, Trias Fargas parlava que l'estat no descentralitzava, sinó que distribuïa les càrregues entre els municipis, sense dotar-los ni econòmicament, ni legalment per finançar-se adequadament) i la seua lectura me n'ha permès usar-lo per a fer-ne citacions d'allò més sucoses...

Però també parlàrem de la deriva del PSC, i del seus ancestres: l'Assemblea de Catalunya i el PSUC. I veient les fotografies del Mundo del diumenge 22 d'octubre, on recordava l'aniversari del retorn de Tarradellas i que aquest anava acompanyat del "Guti", Raventós, Sentís... tot els jugadors polítics anaven junts. Imatge que si la veiéssim avui ens congratularíem tots plegats què hi ha possibilitat de pactes més enllà de la partitocràcia.

Un altre aspecte divergent aparegué arran del paper de catalanitat-espanyolitat del PSC.
La teoria que defensàvem els urbanites barcelopins, era simple i senzilla, sense el PSC, el catalanisme hagués estat diferent (similar al País Basc, totalment frontista), ja que durant quaranta anys han assimilat a milers de treballadors en un projecte on no es demanaven carnets de pertinença, sinó de construcció d'un projecte en comú. 

CiU (o Pujol) als 90 també ho deia amb un "es català aquell qui viu i treballa a Catalunya", i on una frase de "Som 6 milions" exemplificava que no cal demostrar l'origen per pertànyer a aquest "club".  

Fins i tot el candidat d'ERC explica que és batlle de Sant Vicenç dels Horts amb el suport del "president de la penya del Barça, el vicepresident de la penya del Madrid, el vicepresident de la Hermandad Cofrade del Cristo de la Salud i la de la Virgen de la Soledad en companyia de la Buena Gente de los Caminos de Granada, el president de la colla sardanista, el president de la penya Mis Otros Flamencos, el vicepresident de la Casa d'Andalusia"

Incloents, tot i els eslògans de campanya de l'Alícia, independentment de l'origen i de la ideologia. Això és el que realment dol als estaments dels governs centrals, que en zones d'Osona, Maresme, Segrià, Pla de l'Estany (...) en una generació s'hagi assolit una normalitat, que en quaranta anys de franquisme no han sabut esborrar aquest sentiment, que independentment de l'origen molts l'han adoptat com a discurs propi, i fins i tot la els "nouvinguts" més recents de tots, els d'Amèrica llatina l'entenen (no tots però comparteixen les raons de la independència)