El cinema pot intentar recrear obres literàries (de Tolstoi, Shakespeare, Ray Bradbury, Emili Teixidor). Recrear situacions bèl·liques, batalles famoses de Napoleó, de Submarins nuclears, de pirates i bandits.
I d'altres vegades poden omplir-nos amb gotes d'història com la que feu Spike Lee amb la Marxa d'un Milió d'homes que es manifestaren per Washington DC, com anys abans l'havia dut a terme Martin Luther King, en el seu cèlebre discurs "Tinc un somni".
En altres casos ens omplen d'un romanticisme feixuc (per la durada) d'un Braveheart interpretat per Mel Gibson.
Però un ja te una edat, i abans que la història dels escocesos i d'Escòcia, vaig poder gaudir de Gandhi, interpretat per Ben Kingsley.
Un film que hauríem de recuperar per entendre el camí que ens espera. Hem d'aprendre lliçons a la vida per a tirar endavant, però les formes són importants, fins i tot més que el fons de les coses.
Per què ens cal a tots plegats intel·ligència i paciència. I hem de rebaixar el to agre dels discursos, en un pragmatisme nítid, clar i sense ombra de buit on digui clarament allò que es pretén i quins mitjans s'usaran. Què passarà l'endemà. I com eliminar les ombres i els dubtes i fantasmes que es van generant.
Cal possiblement aprendre de Gandhi (de la seva vida, i del seu film també) perquè la resistència passiva i pacífica s'assembla més al taranna propi de la societat catalana. Perquè hi ha una massa pacífica i conscient que veu com a única sortida un trencament, per greu que pugui semblar.
I quan diuen d'usar tancs, president AME a una TV holandesa, inhabilitar penalment a un president electe per fer allò que li reclama el poble (potser perquè ens acostumaríem a que els polítics ens fessin cas!) aleshores només ens queda citar un dels artífex de la Independència de l'Índia:
"En la mesura que algú comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la dignitat de l'home, cap tirania pot dominar-lo".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada