Sempre he sigut una persona afable, i considerada. I potser aquest
tarannà servicial ha estat més una càrrega que un punt al meu favor,
sobretot a l'hora de fer coneixences. Em considero (i com totes les apreciacions que comencen per un "jo"
son intimistes i retrospectives) tímid, fins a cert punt distant. I més
quan em puc sentir atret per una noia/dona.
Marco distàncies perquè em fan la sensació què si hi són, em sento mes segur.
Però de vegades de manera poc raonada (i aquesta passada nit fins i tot gens ortodoxa) vulnero aquesta premissa i em carrego aquesta distància...
Malgrat tot, no em considero un caçador de telèfons (com el meu company de feina què en això hi té la mà trencada), sinó un mer observador... I això que diuen que els cambrers lliguen molt, però la veritat és que alguns lliguen, d'altres amb prou feines sabem què hem de fer (tot tenir ja una edat avançada).
Marco distàncies perquè em fan la sensació què si hi són, em sento mes segur.
Però de vegades de manera poc raonada (i aquesta passada nit fins i tot gens ortodoxa) vulnero aquesta premissa i em carrego aquesta distància...
Malgrat tot, no em considero un caçador de telèfons (com el meu company de feina què en això hi té la mà trencada), sinó un mer observador... I això que diuen que els cambrers lliguen molt, però la veritat és que alguns lliguen, d'altres amb prou feines sabem què hem de fer (tot tenir ja una edat avançada).
Tot i això m'emporto una petita recompensa, 3 petons a la galta... i mentre tot això passava, també veus com va pujant el grau etílic, a mesura que va passant
la nit.
Forma part de la feina de reretaulell, veus (i calles quan veus que la
gent entra a parells al lavabo per a clenxinar-se)... Es la part ingrata
de la feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada