Aquell divendres fou un xic caòtic en el terme més genèric possible, havien programat una obra a l'Ateneu, una peça "d'ullerespastoses" i persones "guais", per a demostrar què cool és el món i com de moderns en són els seus cantautors...
Obres amb poc contingut social (tot i que sovint si ajuden a distreure't de l'activitat mundana) però què no m'aporten res de res.
A banda d'exigències de guió, i feina a l'hora de recollir (potser no m'agraden els moderns perquè jo no formo part de la seva el·lit, o bé perquè no m'hi podré assemblar mai). El primer cop que realitzaren l'obra, ja fou complex per manca de feina (i molta improvisació). El segon cop fou pitjor i a sobre amb canvis de parella al més estil bodevilesc...
En dies així el meu desig és arribar com més aviat millor a casa (l'única cosa que em consola és que la feina aviat finalitzarà)...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada