Sovint en moments perduts als bars, la gent que hi anem sols, no tenim res més què fer mentre ens prenem un cafè o una aigua amb gas, és fer veure que llegim el diari passant els fulls silenciosa i apressadament i escoltant les converses alienes.
I una d'aquestes converses de bar, que sovint no són més què allò que en francès se'n diu un "pourparler", però que em semblà d'allò més interessant.
Parlaven d'allò què està de moda des de fa massa temps, si naturalment de la crisi econòmica. I anaven explicant i esgranant què mentre hi ha hagut uns ingressos estables l'estat, i hem d'entendre estat com a tot el conjunt d'administracions públiques han donat un seguit de serveis (que molts cops no s'haguéssin hagut de plantejar d'oferir-los als seus conciutadans).
I parlaven de la situació de l'Aragó, on les competències sanitàries han estat retornades a l'administració de central.
I aleshores em vénen al cap tots aquells comentaris de referents al sistema autonòmic i les seves diferències arran de la seva creació. Quan en el moment de plantejar-se les Comunitats Autònomes, algunes van batallar per a aconseguir uns sistemes econòmics amb poques competències, o viceversa (com és el cas que afecta a Catalunya) que durant molt de temps es van rebre competències sense la seva corresponent dotació pressupostària, duplicant administracions i sense una font clara de finançament.
Al llarg de més de 30 anys de democràcia he vist multitud de negociacions i allò que n'han volgut fer transcendir els mateixos polítics (que posteriorment ens han donat de manera trinxada i destriada, primer als mitjans de comunicació i després als ciutadans només el què consideraven interessant, i a cada cop ens semblava una victòria; un triomf d'un estat modern i descentralitzat).
Res més lluny de la realitat, cap administració ni la central cap a l'autonòmica, ni aquesta cap a la municipal i local vol cedir realment parceles de recaptació econòmica; el què si farà és desfer-se del que econòmicament li és llast, i arribats a dia d'avui, amb aquesta crisi econòmica i veient que l'estat no pretén retallar més del què diu què és la seva part, aboca la responsabilitat als altres de manera que en bona mesura, l'administració central ens dirà que no en són responsables.
Veient d'altra banda que políticament no s'ha aconseguit allò què es propugnava d'un estat federalitzant / federal o confederal, i que com bé diu l'Estatut el màxim representant de l'Estat a Catalunya és el President de la Generalitat, la Generalitat no és més que una petita entitat de gestió i si ens ho mirem com si l'estat fos una empresa, acabarà tancant perquè és una delegació territorial prescindible.
És trist però és així, mentre en trenta anys s'ha consolidat el model d'estat central potent, les administracions autonòmiques s'han convertit en gestors de petites parcel·les econòmiques i de poder limitat (per la pròpia UE, pel propi estat legislant en competències que teòricament es blindaven com a competències exclusives autonòmiques).
I a hores d'ara la guineu vigila el galliner, i les retallades hauran de ser autonòmiques i locals... Perquè els polítics no retornen totes les competències rebudes sense dotació?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada