No és que sigui molt gran, però jove ja no ho sóc perquè quan un passa de la trentena, el jovent quan se t'acosta et diu: senyor, senyor!, i jo penso dues coses la primera que el senyor està al cel i la segona que de porc i de senyor se'n ve de mena...
Però recordo ara amb nostàlgia la cerca de l'Opa d'Endesa realitzada a la facultat en una assignatura anomenada pràcticum, amb el Jutge de la Maza que era "l'instructor" de la meva assignatura...
I jo vaig emular el meu gurú particular del diari que llegíem a casa, el pare pel seu negoci era subscriptor del diari del "Conde de Godó" i els diumenges les dimensions del diari eren notables (hi ajudava també què Internet no era tant habitual com avui en dia). I a casa del pare preníem amb delit les pàgines d'economia, no perquè fóssim uns entesos sinó per la pàgina anomenada "El sismograma" que parlava amb més o menys fortuna de les empreses a través d'un redactor anomenat "Feliciano Baratech" que era el terror de molts dels empresaris que hi havia en aquells moments.
Estem parlant d'empresaris com Pere Duran Farell a Gas Natural, l'Enric Bernat a la Chupa Chups; l'Andreu Costafreda a Panrico...
Avui els diaris cada dia ens informen d'aquests moviments a través de seccions com la de "Muy Confidencial" al Cinco Días.
Un petit exemple d'això és l'adquisició de CEPSA per part d'un fons d'inversió, què a la pràctica l'ha exclòs de Borsa ja que només hi ha un 3% del capital que no el controlen els propietaris.
El més curiós es que han mantingut els vincles amb la monarquia ibèrica. Quina sort tenen alguns per néixer a la casa que els ha tocat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada