Comença la decadència

Què poc duren de vegades les alegries, ahir es produí a Barcelona una de les manifestacions cíviques més multitudinàries que s'han donat en la democràcia del país potser només comparables a la que es produiren contra la Guerra d'Iraq, la de l'estatut del 77, la del Saler, la del MA Blanco...
Però ahir finalitzà tota la queixa, tot el clam del poble en un munt de crits i sense cap altre opció que seguir on som.

Sí, la gent es queixa de l'encaix que ens obliga el TC dins d'Espanya, però Espanya ja no és aquell fracàs estrepitós en tot allò que intenten, ha canviat. És un estat que ha canviat sociològicament.
Abans s'agraïa a Catalunya la seva lluita antifranquista, el seu compromís amb la democràcia, la seva coherència i les ganes de tirar endavant;
ara han caigut les caretes, Espanya funciona mitjanament bé, és un país que a base del poder polític ha creat infrastructures properes al poder que gestionen gran quantitat de recursos escatimats a tota la resta. Ha perdut l'estigma del franquisme on la persecució duta a terme era una llosa. Ara ja no, fins i tot guanyen mundials de futbol, és un país actualitzat amb muscle per a intentar absorbir tot allò que abans els feia nosa (ara se n'enriuren i a sobre menystenen), les diferències cada vegada són menors. Ens pretenen assimilar amb allò curiós que no deixi de ser folklòric, com passa a València. "Hablan Valenciano pero se sienten españoles"...

Ara me n'adono que potser després de la demostració que la gent va fer dissabte, Som una nació però ens estem dissolen com a poble perquè la gent sent l'orgull de la roja. Jo segueixo pensant que no puc fer-me amic d'aquell que em té sotmès (em sento oprimit en llibertat i democràcia; curiós, oi?) perquè no hi ha respecte a unes institucions mil·lenàries...

La finalitat actual del nacionalisme espanyol (fet contradictori per se, donat que la finalitat del nacionalisme és constituir un estat i Espanya ja en té un de muntat i que a sobre comença a funcionar) és dissoldre'ns dins de la peculiaritat regional però no per submissió política, ni militar, ni econòmica, per submissió pròpia dels catalans és a dir que nosaltres renunciem a la nostra pròpia essència "perquè ser espanyol és allò que ens uneix".

Però a mi m'uneix res amb algú d'Albacete? Avui per avui no, ni fred ni calor. No desitjo cap mal però no tinc cap vincle ni emocional, ni de fílies ni de fòbies.
Ara Espanya està de moda, es porta i "què guapo és en Piqué"... Després veurem els fills d'ací embolicats amb l'ensenya espanyola altrament anomenada "estanquera" i com que juguen al barça els ho perdonarem tot.

Hem de ser conseqüents, i per tant dir que es poden "ofrenar glòries a Espanya" però jo ahir dissabte lamentava que la manifestació és un punt de partida cap a enlloc, i avui que un equip que a mi no em representa a guanyat el mundial. Doncs bé celebro que no tinc res a celebrar. Quan el poble es mogui, que em cridi!

PS: L'única notícia bona és que aquesta estupidesa esportiva haurà fet incrementar el PIB!